Materialisme

Avui he sentit la cançó "Material Girl" de la Madonna de mitjans dels 80 i m'ha portat molts records. Records de quan patinava i assejàvem aquesta coreografia sense saber ni què volia dir "material world" o "material girl".

Però diguéssim que amb la vida que portem avui en dia i amb el què depenem (soint pq volem) dels calers, aquesta cançó té més sentit que mai. Tots anem collats pels diners i ens queixem de les nostres feines mal pagades xo tampoc ens aconformem amb menys i intentem passar amb poc. Jo ho intento però sovint el meu voltant em boicoteja els intents i acaba sent + fàcil deixar-te arrossegar ue no pas ser militant d'una vida més senzilla.

El fumut és que això és una roda i si et deixes arrossegar acabves portant un tren de vida que ja no saps aconformar-te amb menys i aspires a uns luxes mínims que només es poden aconseguir amb uns sous mínims de manera que acabem passant-nos mitja vida treballant i l'altre meitat queixant-nos, planificant coses que no fem o somniant en quan ens tocarà la loteria com si fos la única opció de ser feliç.

Una idea per temps de crisis: regalar temps. Aqt any ho vaig regalar (vaig fer un full amb varis vales de minuts, hores o tardes senceres) a la meva mare, i no només el regal no em va costar res sinó que si vas fent servir els vales (per coses senzilles com ensenyar-li a fer anar un programa d'ordinador, passar una tarda fora, xerrar, etc) et recorda com n'és de valuós el nostre temps i com n'és pels que el dediques, mentre que sovint el malgastem simplement queixant-nos.