Avui em sento especial

Amb l'entrada del 2013, he vist que feia més d'un any que tenia abandonat aquest blog i com a propòsit d'any nou el desencallaré i intentaré tornar-lo a  la vida.

I aquest canvi ha sigut, en part, gràcies al descobriment d'un grup nou, Les Oques grasses que m'han donat molt bon rotllo i energia en els moments de baixon del darrer trimestre del 2012.

Suposu que l'abandonament del blog és normal, el meu espai per escoltar música i reflexionar solia ser el cotxe. Desde que va néixer l'Arnau i m'he anat limitant cada cop més a la vida olonenca, ja quasi mai condueixo sola. I no conduir sola vol dir acoplar-te als gustos musicals de la resta de la família (és a dir, els últims mesos no sortim del Club Super 3 i S'Temple Bar, un grup d'Oló, del que algun dia ja us parlaré doncs també es mereixen un bon post).

Els Oques Grasses els vam descobrir en directe i en família, un breu tastet el passat agost a la Festa Major de St Joan d'Oló i un concert per la castanyada que, com que se'ns van quedar els nens adormits a sobre i no vaig poder ballar, vaig estar escoltant les lletres i flipant de les veritats com temples que cantaven com qui no vol la cosa.

En uns temps com els que corren en què estem farts de tot i prou indigants com per engegar el sistema a rodar, sentir a parlar de "psicòlegs omplint palets de llonganisses i fuets" o "economistes mirant com fer diners amb l'aire dels pets" em va cridar l'atenció. L'endemà ja era fan seva al facebook i m'assabentava que ben aviat treurien a la llum un cd que permetrien descarregar online a tots els fans.

I al cap d'uns dies ja tenia el cd al meu ordinador i una còpia pel cotxe que ja s'ha convertit en el preferit dels meus fills. El Gerard es passa el dia cantant "sóc un tio fantàstic" (autoestima pels núvols) i l'Arnau prefereix la que diu "cul, cul, cul, cul, cul, cul..." (una cançó que parla del Papa de Roma i de la hipocresia del món dels rics) i acaba (això ja és de collita pròpia) amb un pet sonor fet amb boca.

Es tracta d'un grup jove, amb ganes de provocar però que alhora donen molt bon rotllo. La majoria de cançons inclouen crítiques als polítics i al sistema i totes i cada una d'elles et deixen encomanar-te del ritme i et fan venir ganes de cantar i ballar. I ja se sap, qui canta els seus mals espanta. És per això que aquest 2013 em deixaré endur altre cop per la meva eterna afició, les cançons i les seves lletres.

Us deixo amb el fragment que em dóna forces de la cançó que he triat per compartir avui, una de les cançons que més m'agraden del cd ja que ens recorda com val la pena viure el present i ser feliç perquè vés a saber què ens portarà el demà... 

Guarda els moments

Fes cançons

Fes petons...

Balla! 

Balla amb el cor

per si demà no pots

Ballo 

Ballo amb la sort

De poder ballar avui

Avui em sento especial... I  no em faig cap mal!

Percentatges

Ahir vaig anar al Sielu a Manresa a veure un concert homenatge dels 25 anys de SAU... si, si, no té massa sentit anar a veure SAU sense en Carles Sabater però és que el noi que acompanya en Pep Sala, en Joan, és un amic d'aquí Oló que (opinió personal): és un músic amb molt de futur!

Doncs res, que amb tanta cançó de Sau em vaig posar super melancòlica i vaig veure com encara me'n recordo de totes i cada una de les lletres.

A més, ens vam fer un tip de riure gràcies a una "loca" que fotia crits orgàsmics i s'equivocava de cançó xisclant "Perestroika!" cada cop que en començava una de nova... mentre que es va quedar calladeta quan les primeres notes al piano van anunciar la dolça cançó que porta aquest títol.

I per triar-ne una i no caure en el tòpic, us posaré "Percentatges": salvant les diferències (ja que la lletra parla dels rolletes que tenen els artistes quan baixen de l'escenari i que malgrat sentir-se super estimats es troben sols i necessiten amor) m'hi sento molt identificada.

Per què? Doncs pel cansament que m'envaeix degut a la relació - vincle inagotable per alletar al meu fill petit.

fa tant temps que estic aixi

porto tantes nits sense dormir.
(...)
Ja no tinc temps per somniar
ja no tinc forces per lluitar.
és que encara no he donat tot el que tinc?
és que encara no he perdut tot el que tinc... 

 

Arnau! Tingues pietat de la teva pobre marona!!!!!!!!!!!

NO PUC MÉEEEEEEES!

 



Tu em dónes força

Fa dies que la tenim al cap. I el Gerard la canta tot el dia. Avui quan ha vist sortir el Sergio Dalma i els nens de l'Escolania de Montserrat al plató de la Marató s'ha emocionat i tot.

Perquè som un país que quan ens unim podem fer coses meravelloses. 20 anys de Marató. I per molts anys més! Visca el nostre país: petit, benparit i solidari!

ZAZ je veux

Arrel del curs d'iniciació al francès que estic fent a la UOC he descobert música francesa i en destacaria  l'actuació al carrer d'aquesta cantant, ZAZ, una cantant de 31 anys, francesa, que canta amb una barreja d'estils (jazz, soul i acústic) i m'atreviria a dir, veient que la seva mare és professora d'espanyol, una mica de flamenc.



El millor de tot, la lletra, un cant a la vida, al no materialisme, a la llibertat d'expressió i a una altra realitat lluny dels clixes materialistes.


Des bijoux de chez CHANEL, je n'en veux pas !
Donnez moi une limousine, j'en ferais quoi ? papalapapapala
Offrez moi du personnel, j'en ferais quoi ?
Un manoir a Neufchatel, ce n'est pas pour moi.
Offrez moi la Tour Eiffel, j'en ferais quoi ? papalapapapala

Je Veux de l'amour, de la joie, de la bonne humeur, ce n'est pas votre argent qui f'ra mon bonheur, moi j'veux crever la main sur le coeur papalapapapala allons ensemble, découvrir ma liberté, oubliez donc tous vos clichés, bienvenue dans ma réalité.

J'en ai marre de vos bonnes manières, c'est trop pour moi !
Moi je mange avec les mains et j'suis comme ça !
J'parle fort et je suis franche, excusez moi !
Finie l'hypocrisie moi j'me casse de là !
J'en ai marre des langues de bois !
Regardez moi, toute manière j'vous en veux pas et j'suis comme çaaaaaaa (j'suis comme çaaa) papalapapapala

Us he subratllat les frases que més m'han agradat.

El retorn de LOVG

La Oreja de Van Gogh (LOVG pels fans) és un grup que no havia escoltat mai amb atenció abans de conèixer el Salva. Però arrel del seu amor incondicional per Donosti, encara ara cada cop que treuen un disc el compra i aquest no ha sigut menys.

Comparat amb l'anterior, la veritat, no té tan ganxo, però a mesura que te'l vas escoltant si que té tots els ingredients essencials en aquest grup. Cançons de somnis (Mi calle es Nueva York ), instants de mort i amor (Paloma blanca, Un minuto más), referències a dates concretes ( Las noches que no mueren), ruptures i desamor (Día cero), amor i esperança (Mientras quede por decir una palabra).

I per deixar-vos un tastet en imatges n'escullo una de desamor esperançat. No és que estigui passant per cap mal moment però si que és la que m'he fet més meva ara mateix. La sensació aquella de caure al buit si penses que una relació s'ha acabat, la por de que es converteixi en evidència i ja no s'hi pugui fer res, el temor a haver dit ja les darreres paraules i no poder tornar enrere. Tots o quasi tots hi hem passat.

El far del sud

Com no podia ser d'altra manera, avui toca parlar de Sopa de Cabra. Aquest cap de setmana ompliran 3 cops els St Jordi per commemorar el seu 25è aniversari com a banda. Jo aniré al concert de demà, el del mig dels 3 de Barcelona i aquests dies estic escoltant Sopa per recordar bé les cançons i disfrutar-lo al màxim.

Doncs això m'ha demostrat que una cançó et pot sorprendre per anys que passin. La cançó "El far del sud" jo la cantava sense pensar ni el que deia i com que a mitja cançó parla de

Tantes nits va pagar per tenir-la

Tantes excuses per anar tot sol,

Sempre vaig donar per suposat que era una història d'amor impossible amb una prostituta i em vaig quedar tan ampla. I ara  escoltant-la bé aquests dies he vist que es tractava d'algú real però dins d'una pantalla de cine, d'una actriu, ja que també diu:

Tremolant poc a poc surt del cine,

Sessió de nit avui ja és l´últim dia,

S´endú el cartell, arriba casa i l´espia,

L´habitació es transforma en un mon nou.

I mirant mirant he vist que es tracta d'un homenatge a una peli real El faro del sud de Eduardo Mignogna. I veient-ne les crítiques i les opinions que he trobat online m'han vingut unes ganes boges de veure-la. La feina potser serà trobar-la. Ja tenim una cosa més a la llista de pendents.


Us deixo amb El Far del Sud dels sopa... ara que l'entenc més encara té menys desperdici.

Aniversari

Per si teniu algun aniversari a la vora i no voleu cantar ni la cançó tradicional ni els "anys i anys" dels Supers, us en proposo una altra, amb la melodia de sempre:

Els anys passen volant,

els petits es fan grans,

sembla ahir que vas néixer...

i ara ja tens UN any!!!!!!!!

Evidentment, on hi diu UN s'ha de dir l'edat de la persona i cal intentar vocalitzar molt l'edat perquè en funció del que ens importi la persona a qui li cantem i de lo emocionals que siguem, se'ns trencarà més o menys la veu quan arribem a aquest punt. I és que jo sempre m'emociono quan veig que un any més que els meus nens es fan grans i estem tots bé i amb bona salut.