Infidelitats mentals

Marketing o realitat? Esclavo de sus besos: com es pot entendre una cançó cantada per en David Bisbal, dedicada a un antic amor (tothom corejant: Chenoooooaaaa!!!!)  mentre en l'actualitat el cotitzat cantant està a punt de ser pare amb la seva actual parella?

No me preguntes por qué
a veces la nombro por casualidad (anda ya!!!!!!!!!)
y es que aún la recuerdo
y es que aún llevo dentro su forma de amar.

Potser si que hi ha molta gent que pensa en amors passats malgrat tenir parelles en l'actualitat, però no els dediques una cançó que esdevindrà número 1 a tot el món... vaja, jo no ho faria.
 
 
Un altre grup que sempre sol parlar dels amors passats com si fossin inolvisables és la Oreja de Van Gogh.
 
Y es que empiezo a pensar
que el amor verdadero

es tan solo el primero

Y es que empiezo a sospechar

que los demás son solo para olvidar. (Rosas, LOVG)

Serà que el meu primer amor no em va impactar massa i amb el temps vaig anar millorant però estic tan en desacord amb aquestes maneres de veure l'amor!!!!!!!!! Perquè viure sempre arrelats en el passat? o, en altres casos, per què viure pendents d'un futur que no arriba? El què hem de fer és viure el moment per molt que costi!!!!

 
PD. Ja sé que les lletres del Bisbal com de molts artistes no les escriuen ells i no tenen res a veure amb les seves realitats personals, NO SÓC TAN INGÈNUA, però és que sempre que la sento em venen al cap tota mena de pensaments sobre la covardia de tots aquells que estan amb algú pensant en algú altre.