No dudaría

No havia sentit mai cap cançó del Antonio Flores, però quan vag sentir aquesta, cantada per la seva germana un cop ell ja s'havia mort, em va captivar.


Una cançó ideal per aquestes dates que s'acosten, per fer pensar a aquella que motiven i alimenten les guerres. Per què no tenir-ho present sempre i aconseguir un món més pacífic?


JO me la imagino cantada per un ex combatenent, ja vell, repassant la seva vida, sol, i veient que s'ha dedicat a la pitjor empresa d'aquest món: la guerra.

És molt tòpic desitjar la pau, potser si, però és que fins que no la desitgem TOTS amb totes les notres forces i hi pensem cada dia NO ACONSEGUIREM UN MÓN EN PAU.


Amb la lletra ja es diu tot, no cal fer cap més comentari:

Si pudiera olvidar
Todo aquello que fui

Si pudiera borrar

Todo lo que yo vi


No dudaría
No dudaría en volver a reír


Si pudiera explicar
Las vidas que quite
Si pudiera quemar
Las armas que use

No dudaría
No dudaría en volver a reír


Prometo ver la alegría
Escarmentar de la experiencia
Pero nunca, nunca mas
Usar la violencia

Si pudiera sembrar
Los campos que arrasé
Si pudiera devolver
La paz que quité

No dudaría
No dudaría en volver a reír


Si pudiera olvidar
Aquel llanto que oí
Si pudiera lograr
Apartarlo de mí


No dudaría
No dudaría en volver a reír
Prometo ver la alegría
Escarmentar de la experiencia


Pero nunca, nunca mas
Usar la violencia