martes, 13 de octubre de 2009

Brian Brody


En una escapada a Dublín he descobert un músic del que seguiré el rastre. El vam descobrir en un pub, The Auld Dubliner, un divendres a la tarda i ens vam passar 2 hores fascinats per la seva música, la seva energia i les seves vibracions. El vam tornar a trobar l'endemà i no vam poder estar-nos de demanar-li on tocava a la nit per anar-lo a veure.

A Dublín, a tots els pubs hi ha música en directe, sigui la una del migdia o les 12 de la nit. Tota la música irlandesa m'atrau pel seu ritme i instrumentació. Però aquest noi, amb només una guitarra, portava alguna cosa més a dins, aquell feedback amb el públic que et feia sentir i viure la música tant si tocava una cançó tradicional irlandesa com si versionava U2 o es posava a cantar el happy birthday per homenatjar a algun client del pub.

Abans de marxar vaig anar a parlar amb ell i li vaig dir el què havia sentit escoltant-lo. I la seva resposta va ser "és que paro perquè em diuen que pari i perquè sóc conscient que d'aquí 2 hores no tindria forces ni veu pel proper concert però ho disfruto tant que podria continuar i continuar fins que acabaria cantant sense veu i el demanaria bisos al públic". Això és DISFRUTAR amb el què fas.

Alguna hora ja us posaré algun video seu, tot i que el millor és viure'l en directe perquè de moment tots els videos que he trobat el desmereixen.


Més informació: http://www.brianbrody.net/

No hay comentarios:

Publicar un comentario