Lovg i la mort

La Oreja de Van Gogh té varis temes al llarg de la seva discografia que tracten el tema de la mort.  Un parell que em venen al cap són "La visita" (A las cinco en el Astoria, 2008) i "Historia de un sueño" (lo que te conté mientras te hacías la dormida, 2004). Curiosament, m'ha vingut al cap una cançó de cada època, una de l'Amaia i una de la Leire. I és que si una cosa ha perviscut a LOVG amb el canvi de cantant han estat les bones lletres.



En aquesta primera, tracta d'una parella, en la que una de les persones rep la visita de La Mort (una mujer alta y sonriente, me ha dicho coge mi mano fuerte y sígueme). En aquesta història, la persona que es mor, es passa la cançó dubtant sobre si el més enllà existeix, si tornarà a veure l'amor de la seva vida, etc. i al final decideix marxar i li demana al seu amor que li deixi anar la mà pq ara ja sap que estarà bé. I tot això ho decideix quan ha sabut mitjançant una visió de futur que li concedeix La Mort en la que veu a la seva parella refent la vida amb una altra parella. És per això que li acaba dient:

y en en pétalo de la esperanza
pude ver tu nombre y el de otra mujer
suspiré tranquila, serás feliz otra vez,
Suelta ya mi mano, suelta ya mi mano,
suelta ya mi mano, ESTARÉ BIÉN....

UFF, AIXÒ ÉS AMOR!!

Em podeu dir romàntica i ja sé que la imatge tipus "Ghost" molts la veuran carrinclona però la imatge de dues persones que s'estimen acomiadant-se quan hi ha la mort per enmig sempre m'ha captivat. I m'imagino les dues mans agafades i aferrant-se perquè no volen separar-se tal com les obliga el destí.

Encara trobo més maca "Historia de un sueño" en la que la persona morta torna mitjançant els somnis per poder-se acomiadar,jo vull entendre, que de la seva filla. Va durar una època que no podia escoltar aquesta cançó sense trencar-se'm la veu i acabar plorant en les darreres línies.



Rectifico, encara em fa plorar ara, l'acabo de tornar a escoltar i no ho he pogut resistir. De fet, potser no l'havia escoltat desde que tinc un fill.