Les lletres de les cançons sempre m'han intrigat, pots intentar endevinar quina història hi ha al darrera de la lletra, pots fer un paralelisme amb la teva vida o amb els teus sentiments, pots plorar, riure i, sobretot, pots CANTAR i oblidar-te de tot!!!!
I gotta feeling that tonight's gonna be a good night
Cançó ideal per a una nit de Cap d'Any. Pels que surtin de marxa, és clar, que no és el meu cas. És una cançó positiva que s'encomana i que et fa sortir a passar-t'ho bé, disfrutat al maxim i oblidar els problemes.
Està plena d'afirmacions positives que li asseguren que tot serà esplèndid i anirà bé. Em quedo amb la frase: "ompliré la meva copa de FELICITAT ". Si cada dia quan ens llevéssim el primer que féssim fos beure'ns una bona dosi de felicitat, tot aniria millor i viuriem els dies d'una altra manera.
Una cançó que m'agrada molt escoltar, mentre condueixo, se m'emporta cap al seu món i em fa sentir super especial. La cançó parla, al meu entendre, d'una bailarina eròtica o d'una prostituta, però els ulls amb què la mira la fan ser la dona més exuberant, preciosa i desitjada del món.
Es tracta d'una genuina versió un popular tema rap de 50cent: Ayo Technology, que ens ve de la mà d'un belga que s'ha catapultat a la fama gràcies a aquesta adaptació: Millow (Jonathan Vandenbroec, de 28 anys).
No havia sentit mai cap cançó del Antonio Flores, però quan vag sentir aquesta, cantada per la seva germana un cop ell ja s'havia mort, em va captivar.
Una cançó ideal per aquestes dates que s'acosten, per fer pensar a aquella que motiven i alimenten les guerres. Per què no tenir-ho present sempre i aconseguir un món més pacífic?
JO me la imagino cantada per un ex combatenent, ja vell, repassant la seva vida, sol, i veient que s'ha dedicat a la pitjor empresa d'aquest món: la guerra.
És molt tòpic desitjar la pau, potser si, però és que fins que no la desitgem TOTS amb totes les notres forces i hi pensem cada dia NO ACONSEGUIREM UN MÓN EN PAU.
Amb la lletra ja es diu tot, no cal fer cap més comentari:
Si pudiera olvidar Todo aquello que fui
Si pudiera borrar
Todo lo que yo vi
No dudaría No dudaría en volver a reír
Si pudiera explicar Las vidas que quite Si pudiera quemar Las armas que use
No dudaría No dudaría en volver a reír
Prometo ver la alegría Escarmentar de la experiencia Pero nunca, nunca mas Usar la violencia
Si pudiera sembrar Los campos que arrasé Si pudiera devolver La paz que quité
No dudaría No dudaría en volver a reír
Si pudiera olvidar Aquel llanto que oí Si pudiera lograr Apartarlo de mí
No dudaría No dudaría en volver a reír Prometo ver la alegría Escarmentar de la experiencia
Principis dels 90, en plena adolescència, ens dedicàvem a muntar festes als garatges de cases d'amics o als locals del cau per poder ballar cançons lentes i que de tant en tant ens toqués amb el noi que ens agradava. Sóm una generació que vam ser molt innocents i amb aìxò ja ens aconformàvem. Segons com havien anat els balls, per on ens havien agafat, com ens havíem mirat, què havíem dit... teníem tema per una o dues setmanes, fins que tornàvem a organitzar-ne una altra.
Aquesta cançó la recordaré sempre. Estàvem als soterranis dels locals de la parròquia. Sonava aquesta cançó i tots estàvem pendents d'un nen i una nena que mai haven ballat junts i que ho anaven a fer just llavors per primer cop. Ella estava boja per ell però era molt tímida. Van sonar els primers acords "close your eyes, give me your hand" i enlloc de dir "daaarling" tots vam corejar enmig de rialles "claaaaudi" que és com es deia ell.
A mitja cançó vam sentir uns cops, unes cames llargues van començar a baixar per les escales, ens van obrir els llums i vam veure la cara del mossen del poble, mossen Ignasi es deia, dient-nos que què ens pensàvem que fèiem! i als locals de la parròquia!!!!!!! i ens va fer fora i no vam poder tornar a fer cau allà perquè el què va veure li deuria semblar depravant!!! Si veiés els adolescents d'avui en dia cauria desmaiat pobre home!!
I el més trist de tot, una cançó que em recorda un moment tan còmic i que sempre relacionaré al nom de Claudi i resulta que aquest noi va ser la primera víctima mortal dels de la meva generació del poble. Tenim 32 anys i ja som un de menys!
Encara ara no puc sentir aquesta cançó sense pronunciar el seu nom. Una flama eterna, per tu, Claudi!
Marketing o realitat? Esclavo de sus besos: com es pot entendre una cançó cantada per en David Bisbal, dedicada a un antic amor (tothom corejant: Chenoooooaaaa!!!!) mentre en l'actualitat el cotitzat cantant està a punt de ser pare amb la seva actual parella?
No me preguntes por qué a veces la nombro por casualidad (anda ya!!!!!!!!!) y es que aún la recuerdo y es que aún llevo dentro su forma de amar.
Potser si que hi ha molta gent que pensa en amors passats malgrat tenir parelles en l'actualitat, però no els dediques una cançó que esdevindrà número 1 a tot el món... vaja, jo no ho faria.
Un altre grup que sempre sol parlar dels amors passats com si fossin inolvisables és la Oreja de Van Gogh.
Serà que el meu primer amor no em va impactar massa i amb el temps vaig anar millorant però estic tan en desacord amb aquestes maneres de veure l'amor!!!!!!!!! Perquè viure sempre arrelats en el passat? o, en altres casos, per què viure pendents d'un futur que no arriba? El què hem de fer és viure el moment per molt que costi!!!!
PD. Ja sé que les lletres del Bisbal com de molts artistes no les escriuen ells i no tenen res a veure amb les seves realitats personals, NO SÓC TAN INGÈNUA, però és que sempre que la sento em venen al cap tota mena de pensaments sobre la covardia de tots aquells que estan amb algú pensant en algú altre.
No, no m'he confós de dates. Estic situada, estem a les portes de Nadal però vull parlar de carnaval a nivell emocional. Com deia la ja desapareguda Celia Cruz, "la vida es un carnaval y es mas bello vivir cantando" i tenia tota la raó.
La època que vaig estar vivint a DF vaig descobrir la gran Cèlia Cruz i em va frepar molt aquesta cançó, amb una lletra que coincidia 100% amb el tipus de vida que jo veia en aquell país. Veia la gent bàsicament FELIÇ, potser hi ha qui els veuria despreocupats, inmadurs, poc previsors, etc. es pot mirar com es vulgui però una cosa és certa, la gent que vaig conèixer i que em van obrir nous horitzons era FELIÇ!
ooo, no hay que llorar / que la vida es una carnaval / y las penas se van cantado...
A mi em va molt bé cantar quan tinc alguna pena o preocupació que m'obstrueix i que m'impedeix sentir-me 100% feliç. Proveu-ho, escolteu a la Cèlia, canteu, balleu i deixeu-vos encomanar per l'energia que desprenia aquesta dona i que gràcies a les noves tecnologies pot continuar desprenent després de la seva desaparició.
I, com ella, rebutgem a tot allò que ens bloqueja:
para aqulelos que se quejan tanto (bua) / para aquellos que solo critican (bua) /para aquellos que usan las armas (bua) /para aquellos que nos contaminen (bua) / i un llarg etcètera que cadascú pot ampliar per si mateix.
LA VIIDA ES UNA HERMOSURA, HAY QUE VIVIRLA!!!!!!!!!!
Ara que busquen la nova Trinca aprofito per fer un petit homenatge a la que va ser la banda sonora de la meva infantesa. Encara ara, senti la cançó que senti, me'n recordo perfectament de les lletres i els trobo significats que abans no deduïa.
Es pot estar més d'acord o menys amb la seva trajectòria un cop la Trinca es va disoldre i es va fundar Gestmusic (per part meva, res en contra, si van ser prou llestos com per fer-se rics, res a retreure), però no se'ls pot negar el mèrit de ser un grup que, durant el règim franquista va ser capaç de cantar i triomfar en català, amb cançons d'allò més atrevides i amb missatges dissimulats per burlar la censura del règim.
Molts lamenten que no existeixi La Trinca avui en dia perquè hi ha molt de material en què treballar, però jo crec que els trincus de la Catalunya actual, gràcies als seus guions crítics i humorístics, podrien ser els components dels programes televisius Polonia i Crackovia.
Aquesta cançó em fa pensar en aquelles persones que sempre hi són o hi han sigut quan les he necessitat. A vegades simplement per parar l'espatlla i deixar-te plorar però els moments més profitosos han sigut quan lluny de compadir-te o donar-te la raó quan t'ho estàs passant malament, són allà per fotre't canya i donar-te una empenta per aixecar-te de nou i continuar lluitant.
Escolteu-la bé, la lletra és preciosa, sobretot la primera estrofa.
When I'm less than I should be
When I just can't face the day
When darkness falls around me
And I just can't find my way
Tanqueu els ulls i penseu en aquelles persones que són especials per a vosaltres pq també SÓN AQUELLES PERSONES QUE ENS FAN ESPECIALS A NOSALTRES. Gràcies!
No sé si això és l'inici del final
no sé si estic despert o estic somniant
només sé que quan provo de canviar
Tot queda igual.
Hi ha moments en la vida en que et sembla que has estat caminant en cercles i et trobes al mateix punt de partida. Jo avui, tot i que només en un aspecte molt concret, també he tornat al punt de partida i TOT QUEDA IGUAL però trencaré la dinàmica, n'estic segura.
La dedico a una amiga que val moltíssim i que ara mateix s'està trobant una mica encallada però que ben aviat se'n riurà de tot plegat i ACONSEGUIRÀ QUE TOT SIGUI DIFERENT!
Com sempre que vaig a classe de cosconscient torno inspirada. Avui m'ha cridat l'atenció una cançó que he sentit i taralejat moltes vegades però que no m'havia parat mai a escoltar.
Everybody hurts (originàriament de R.E.M) versionada per The Corrs. Aquesta cançó ens diu que quan estàs fart de tot, quan tot va malament, quan et sembla que ja en tens prou d'aquesta vida i ho engegaries tot i tiraries la tovallola, NO HAS DE CEDIR. Hold on -et diuen. hold on. Aguanta i tira endavant pq, de fet, tothom fereix als altres sometimes. No et desesperis només pq t'hagin ferit, tira endavant, d'aquí un temps ho veuràs diferent, hold on.
La cançó em fa pensar que ningú no és perfecte i que tothom incloent-nos nosaltres mateixos, un cop o altre, ferim als altres.
Guerra, una cançó per la pau, una cançó per escoltar-te mentre cantes, una cancó de Bob Marley que Sopa de Cabra va adaptar al català, no literalment, però si conservant la força del seu missatge.
Fins que la filosofia deixi de ser una raça superior a les altres hi haura guerra!
Fins que no hi hagi per mes temps ciutadans de primera i de segona classe hi haura guerra!
Fins que el color de la pell d´un home sigui tan important com el color dels seus ulls hi haura guerra!
Fins que els drets humans basics siguin garantits per tothom sense discriminacions hi haura guerra!
I fins aquest dia el somni de la pau final i el mon i la humanitat estarem atrapats per la moralitat continuarem vivint d´il.lusions que perseguirem pero no aconseguirem i arreu hi haura guerra!
Fins que l´innoble i infeliç regim que destrossa als germans d´Angola de Sudafrica, dels paisos oprimits sigui destruit, totalment aniquilat arreu hi haura guerra!
Guerra a l´est! Guerra a l´oest! Guerra al nord! Guerra al sud! Arreu hi haura guerra!
Alguns guanyen! Alguns perden! Molts moren! No val la pena!
Pero arreu hi haura guerra! Arreu hi haura guerra!...
I el millor, de tot, en el disc "Bona nit malparits" la presentació de la cançó per part de Gerard Quintana en la que deixa clar que no es pot confiar en els polítics. En aquella època semblava que no s'hi podia confiar perquè no eren "dels nostres", ara he vist que tan bon punt tasten el poder no s'hi pot confiar més.
Em sembla que (...) des de que sabem, tot el que coneixem de la història de la humanitat, és una mica bèstia!! Som especialistes en arreglar les coses a base d’hòsties!! Últimament, Últimament estem veient una cosa que jo crec que és certa, que no es pot confiar en els polítics!!! I lo fort és que estem a les seves mans, i són gent capaç, capaç d’arreglar qualsevol cosa amb una guerra, i qui és que fa la guerra? no són ells que fan la guerra, la fan amb carn, amb carn jove com vosaltres i com nosaltres, per això dic que els donguin per cul !!! (Gerard Quintana, 1991)
Finals dels 90, estic acabant la carrera, vivint en un tercer sense ascensor dels que cal una corda per pujar l'escalai treballo a diari en un bar de menús per poder viure, i cada dia una hora o altra al canal musical que tenim a la tele del bar surt la Tania Swain fent el seu streap-tease amb el tema "I feel like a woman".
Tots els homes flipen amb el video i a mi m'encanta la música i la sensació de domini femení que despren la cançó i mentre a tots els clients els cau la baba i un o altre fa algun comentari obscè a la cambrera, és a dir, a mi, els faig saber què vol dir la lletra de la cançó i els demano què es pensen que signifiquen els 4 homes objecte que fan veure que toquen la guitarra al darrera de la cantant i que ballen tan malament com poden i fan cares estúpides per semblar poca cosa. No s'hi havien ni fixat en els homes del darrere i quan els dóno la meva visió s'ofenen i es rejuren que no es tornaran a mirar el video clip amb els mateixos ulls.
Doncs, si, es van ofendre, què és això que una dona no faci un streap-tease per distreure'ls sinó per recalcar que és una dona i que es pot desmelenar quan li doni la gana????? NOOmés va faltar que més endavant tregués el tema "That don't impress me much" on ridiculitzava els homes que pretenien aparentar per acabar de fer creu i ratlla amb la pobre Shania.
Una cançó que em van recomanar i em van dir, com més l'escoltis, més t'agradarà. Doncs, si, així ha sigut. Tot i que en la lletra no m'hi sento identificada (un amor passat que no podem oblidar i que es converteix en la nostra obsessió, la nostra religió) si que m'agrada molt la seva sonoritat, el to clàssic que li donen els cellos barrejada amb el to metall de les veus i el ritme .
3 grups finlandesos, APOCALLYPTICA, un grup de cellos que es va originar fent versions de Metallica, H.I.M, la única banda d'aquest país que ha aconseguit un disc d'or al EEUU, i RASMUS, un dels grups finlandesos més importants de l'actualitat, s'uneixen en aquesta cançó i aquest n'és el resultat. Esolteu-lo per vosaltres mateixos.
Perquè vegeu l'ambient que es crea al voltant d'aquest personatge! És que tornaria anar a Dublín només per viure-ho!!! aquest dia el pub estava ple d'italians pq havia de jugar la selecció irlandesa amb la italiana, però poc s'enrecordava del futbol la gent.
Aquest video és del dia que hi érem nosaltres però el youtube està ple de videos amb actuacions seves.
Quan em toqui la loteria el faré venir a tocar a la Festa Major del poble. Hi esteu convidats!
En una escapada a Dublín he descobert un músic del que seguiré el rastre. El vam descobrir en un pub, The Auld Dubliner, un divendres a la tarda i ens vam passar 2 hores fascinats per la seva música, la seva energia i les seves vibracions. El vam tornar a trobar l'endemà i no vam poder estar-nos de demanar-li on tocava a la nit per anar-lo a veure.
A Dublín, a tots els pubs hi ha música en directe, sigui la una del migdia o les 12 de la nit. Tota la música irlandesa m'atrau pel seu ritme i instrumentació. Però aquest noi, amb només una guitarra, portava alguna cosa més a dins, aquell feedback amb el públic que et feia sentir i viure la música tant si tocava una cançó tradicional irlandesa com si versionava U2 o es posava a cantar el happy birthday per homenatjar a algun client del pub.
Abans de marxar vaig anar a parlar amb ell i li vaig dir el què havia sentit escoltant-lo. I la seva resposta va ser "és que paro perquè em diuen que pari i perquè sóc conscient que d'aquí 2 hores no tindria forces ni veu pel proper concert però ho disfruto tant que podria continuar i continuar fins que acabaria cantant sense veu i el demanaria bisos al públic". Això és DISFRUTAR amb el què fas.
Alguna hora ja us posaré algun video seu, tot i que el millor és viure'l en directe perquè de moment tots els videos que he trobat el desmereixen.
Avui en una classe de cosconscient en la que he disfrutat molt tota la selecció de música triada, n'hi ha hagut una en concret que m'ha anat molt bé i que fins i tot he cantat en veu baixa fent els exercisis.
Sempre cal tenir present que la vida és meravellosa, que és un regal que se'ns ha donat i que podem disfrutar cada dia, cada hora, cada instant. GRÀCIES!
Com si aquesta cançó fos una lletania suposu que confiava en que quan s'acabés el setembre tot tornaria a la normalitat. El meu fill aniria al col·legi content i tot seria fàcil. Però encara no. No passa res, mica en mica, ho anirem aconseguint. Haurem de deixar passar una mica més de tardor i treballar-nos-ho cada dia.
La Oreja de Van Gogh té varis temes al llarg de la seva discografia que tracten el tema de la mort. Un parell que em venen al cap són "La visita" (A las cinco en el Astoria, 2008) i "Historia de un sueño" (lo que te conté mientras te hacías la dormida, 2004). Curiosament, m'ha vingut al cap una cançó de cada època, una de l'Amaia i una de la Leire. I és que si una cosa ha perviscut a LOVG amb el canvi de cantant han estat les bones lletres.
En aquesta primera, tracta d'una parella, en la que una de les persones rep la visita de La Mort (una mujer alta y sonriente, me ha dicho coge mi mano fuerte y sígueme). En aquesta història, la persona que es mor, es passa la cançó dubtant sobre si el més enllà existeix, si tornarà a veure l'amor de la seva vida, etc. i al final decideix marxar i li demana al seu amor que li deixi anar la mà pq ara ja sap que estarà bé. I tot això ho decideix quan ha sabut mitjançant una visió de futur que li concedeix La Mort en la que veu a la seva parella refent la vida amb una altra parella. És per això que li acaba dient:
y en en pétalo de la esperanza pude ver tu nombre y el de otra mujer suspiré tranquila, serás feliz otra vez, Suelta ya mi mano, suelta ya mi mano, suelta ya mi mano, ESTARÉ BIÉN....
UFF, AIXÒ ÉS AMOR!!
Em podeu dir romàntica i ja sé que la imatge tipus "Ghost" molts la veuran carrinclona però la imatge de dues persones que s'estimen acomiadant-se quan hi ha la mort per enmig sempre m'ha captivat. I m'imagino les dues mans agafades i aferrant-se perquè no volen separar-se tal com les obliga el destí.
Encara trobo més maca "Historia de un sueño" en la que la persona morta torna mitjançant els somnis per poder-se acomiadar,jo vull entendre, que de la seva filla. Va durar una època que no podia escoltar aquesta cançó sense trencar-se'm la veu i acabar plorant en les darreres línies.
Rectifico, encara em fa plorar ara, l'acabo de tornar a escoltar i no ho he pogut resistir. De fet, potser no l'havia escoltat desde que tinc un fill.
Siempre hi ha algú que necessita que li diguin a cau d'orella que tot anirà bé. Aquesta cançó és ideal per si en aquell moment no hi ha ningú aprop i necessites sentir-ho. Quedeu-vos amb el consell: por que pensar que todo irá mal, te alejará de la felicidad.I és ben cert, POSITIUS, HEM DE SER POSITIUS!!!!!! pensar un si, tachar un no, es lo mejor; y riete de lo peor, será mejor.
Em sembla que em vaig enganxar a la sèrie Friends per la cançó de la portada, un tema dels The Rembrandts. I és que si quan engegava la tele ja havien començat i no sonava la cançó, ja no era el mateix...
Sempre m'havia agradat com sonava aquesta cançó tot i no ser pas seguidora de la Beth. És curta, concisa amb un ritme ascendent i, per variar, cada cop que la canto la meva atenció es centra on parla de decidir el futur.
On es l’amor,quina és la solució,
miralls trencats i cavalls desbocats,
en mig de tot em perdo en la foscor,
del misteri que amaguen els teus ulls,
on es l’amor vull saber la solució,
lligams trencats,
sentiments abandonats,
en mig de tot,et perdo en la foscor,
d’un misteri,que amaguen els meus ulls,
com trobar la veritat saber tot el que ha passat,
convertir la soledat en harmonia, com seguir caminant, decidir si negre o blanc,
i enfrontarme al meu futur en valentia
Quina relació hi ha entre el títol i el contingut de la cançó? a primer ocp d'ull inimaginable... VIVA LA VIDA evoca felicitat i alegria mentre que la lletra de la cançó parla d'una època fosca de la humanitat. Segons tinc entès el títol d'aquest tema i de tot l'àlbum que el conté és en honor a un quadre de la mexicana Frida Kahlo, la imatge de la dreta, el qual, aparentment, tampoc té massa a veure amb el contingut de la cançó...
Hi ha moltíssimes interpretacions, hi ha qui creu que parlen de Lluís XVI, de Napoleó, de Bush, etc. tothom pensa que parla d'algun mandatari tirà que finalment perd el poder. Però jo em quedo amb un significat molt més simbòlic que es pot apreciar en el videoclip del grup que comença amb la imatge d'una rosa i conté nombroses aparicions d'un calze en la camisa del cantant, dos símbols pagans de la feminitat i la fertilitat.
Amb aquesta cançó, vull creure, pretenen homenatjar les dones i retornar-los el valor que les religions com el Cristianisme o l'Islam li van prendre, En l'antiguitat les deeses tenien un pes molt important mentre que el Cristianisme, per nombrar una referència més propera, construeix a l'entorn de la dona tota la negativitat, el pecat, etc.
I si realment és aquest el significat de la cançó ja lliga amb el títol ja que Frida Kahlo és un gran símbol de la dona lluitadora a qui ells volen homenatjar.
Avui fa 4 anys que ens vam casar. Sempre recordaré els acords de la banda sonora de la Mision que van començar a sonar just quan el meu primer peu tocava a terra en sortir del cotxe. Van sonar aquests primers acords i totes les mirades es van girar cap a mí al mateix temps que jo buscava amb la mirada els ulls del que seria el meu home. Va ser super emocionant, sempre ho recordaré associat a aquest tema.
En aquest cas és el mateix mestre, Ennio Morricone, el compositor del tema, que dirigeix la orquestra en un concert de música cinematogràfica a Guadalajara, Mèxic.
No conec ni he seguit la trajectòria dels Filippo Landini, fins i tot, quan em va atraure aquesta cançó en vaig sentir alguna altre del mateix grup i no em va dir res.
Però aquesta cançó li cantaria cada dia al meu home, lletra per lletra, paraula per paraula, la sento molt a dins i en el seu moment ens va anar molt bé escoltar-la junts per adonar-nos que realment hem de viure, ser feliços, pensar en nosaltres, disfrutar minut a minut i aïllar-nos del que sovint pensàvem que eren grans problemes i que han resultat ser petites anècodotes.
Com diria una bona amiga, que si ho llegeix m'entendrà, SILLY SMILE.
PER AIXÒ ET DIC QUE VIU-LA, NO DEIXIS MAI DE SOMNIAR!!!!!!!!!!!!!
Últimament torna a sonar molt aquesta cançó a la ràdio. És dels "Counting crows" un grup nordamericà de rock alternatiu originari de Berkeley, California, però jo, com tothom, la conec de la peli Sckreck2. és el videoclip de la lluna de mel de l'Shreck i la Fiona.
És o no és tendre? Sobretot quan la parelleta improvisen un jakuzzi tirant-se pedetes pudents, je, je
A mi el títol de la cançó em recorda un cop més com vaig conèixer i enamorar-me del "peazo" home que ara tinc al costat, per accident. VISCA EL DESTÍ!!!!!!!!!!!!!!
Demà és un dia de tornades, al cole per alguns, a la rutina pels altres. Al retrobament amb els companys, pel meu fill, però amb la redescoberta d'un nou col•legi... Un dia amb nervis, vaja.
Avui ja s'avança una de les tornades televisives, Vendelplà, una d'aquelles tornades que ja no és tan esperada com anys enrere. Hauran tornat a canviar el cantant de la portada? Hi han passat Gerard Quintana, Victor, Gossos... esperem que la cançó almenys continui sent la mateixa ja que la seva lletra dóna molt que pensar:
Deixant de banda Ventdelpà, jo em quedo amb aquest missatge:
No et pots rendir
Has de ser llum, has de ser il•lusió
Per superar tots els perills
I les decepcions...
Si voleu fer un regal a un bon amic i no teniu pressupost (amb això de la crisi ja se sap), us en proposo un:
Emboliqueu un xiulet amb paper de regal, imprimiu la cançó "You've got a friend" de la Carole King en un pergamí i la regaleu juntament amb una nota que digui "quan em necessitis "xiula" i em tindràs aquí, tens un amic".
You just call out my name
And you know wherever I am
I'll come running to see you again
Winter, spring, summer or fall
All you have to do is call
And I'll be there
You've got a friend
Com els bons amics, aquesta cançó sempre val la pena tenir-la aprop, tot i que cal recordar que els amics de veritat, siguin on siguin, SEMPRE hi són.
La primera cançó de bressol que li vaig improvisar al meu fill quan encara tenia dies. Ara ja té quasi tres anys i l'altre dia em demanava quina era aquella cançó que li cantava i no vaig aconseguir recordar-la sencera. Val la pena dedicar-li uns segons, tan a la cançó com a les imatges en record del desaparegut Carles Sabater.
Una cançó que des que la vaig descobrir, cada cop que la sento em fa sentir especial. Si te l'escoltes i t'imagines com te la canten és com si t'acariciessin de lo dolça i tendra que és:
El calor de tu amor
me da sed y ¿dónde bebo yo?
es donde quiero beber y saciar allí mi sed.
El color de tus ojos
se adivina entre tu pelo y yo
los deseo más que ayer y que la primera vez, uhh...
No preciso viajar lejos
para hallar lo que deseo,
si tropiezo en tu regazo
ya me basta para tocar el cielo.
El sabor de tus labios
ese selecto capricho que
sólo yo puedo probar y a chincharse los demás.
El candor de tu abrazo
puro, fiel, eterno alagador
es mi fe y mi religión, garantía del amor.
No preciso viajar lejos
para hallar lo que deseo,
si tropiezo en tu regazo
ya me basta para tocar el cielo.
Aquesta cançó em recorda els inicis de la relació amb el meu home. No era el moment ni de conèixer algú, ni d'enamorar-me, ni de fer plans de futur, però va passar i evidenment em feia por...
Miedo....
de quererte sin quererlo
de encontrarte de repente
de no verte nunca más.
És curiós com em vaig poder sentir tan identificada amb aquesta cançó justament en aquell moment. Una cançó sobre el desamor i el final d'una relació mentre jo em trobava en un moment de bogeria, enamorament i inseguretat total. Però és que realment el què em feia més por era deixar-lo escapar pq no era el moment adequat i no veure'l mai més.
Realment, sempre pot ser el moment adequat, per això passen les coses. I el temps ho està demostrant.
21.05h, surto de la feina on he entrat a les 9.05, em fa mal la panxa, mal de regla, no m'aguanto i no vull veure ningú ni fer res que no sigui arribar a casa amb els meus nens.
Pujo al cotxe, engego la ràdio i sento la veu de Meredith Brooks que diu "I hate the world today".... SIIIIIIIIIII! PERFECTE, just com em sento!!! La cançó idònia per cantar fins a quedar afònica:
I'm a bitch, I'm a lover (sóc una "puta", sóc una amant) I'm a child, I'm a mother (sóc una nena, sóc una mare) I'm a sinner, I'm a saint (sóc una pecadora, sóc una santa) I do not feel ashamed (no em fa vergonya) I'm your hell, I'm your dream (sóc el teu infern, sóc el teu somni) I'm nothing in between (no sóc un punt entremig) You know you wouldn't want it any other way (però tu saps que tampoc ho voldries d'una altra manera)
CONTRADICCIÓ PURA I DURA. No us passa mai que teniu dies així?
Podeu escollir entre la de sempre, la de Metallica, o la nova versió de la Lucie Silvas. Entenc que la Lucie Silvas és molt més atractiva a la vista i inclús al sentir-la amb la seva veu dolça però jo em quedo amb Metallica.
Quins records!!!!!
Una de les primeres traduccions interessades de l'anglès al català va ser d'aquesta cançó, evidentment, per impressionar a un noi que m'agradava. Durant l'època d'institut, és clar!!! Per suposat no vam arribar enlloc més enllà de quatre tonteries i de l'amistat durant aquells anys, després vam perdre el contacte.
En definitiva, m'encanta aquesta cançó i quan l'escolto, realment, "nothing else matters".
Aquesta cançó del grup Morcheeba la vaig descobrir en la meva ex-època manresana. Començava a estar molt establerta en tots els sentits, laboral, afectiu, però sentia que volia fer mooooooltes coses i la veritat és que en feia moltes, masses, més de les que es poden fer sense acabar malalt. Fins que tot va petar, l'estabilitat, la feina, les forces, etc.
Ara continuo amb moltes inquietuts però he après bé la lliçó i tal com diu la cançó "Rome wasn't built in a day" i així és. Mica en mica, sense renunciar a res i aspirant sempre a fer-ho tot, es pot aconseguir. La qüestió és no parar i anar aportant dia a dia el nostre gra de sorra cap als objectius que ens proposem.
Si l'escolteu en calma veure-ho que va molt bé per relaxar-se i pensar lliurement. Vaja, a mi em va molt bé, generalitzar només pot portar a l'error. Jo, quan vull clarificar idees i organitzar-me els propers dies, m'assec amb un full en blanc i escoltant Morcheeba, i aquí em teniu i és que d'aquí a dos dies torno a començar a la feina i necessito planificar-me perquè no em superi la tornada.
I munta-t'ho bé,
ara és moment de passar-ho bé,
canya a l'estiu, beu, salta, riu
i munta-t'ho bé. Que cadascú s'ho munti com pugui, naltres ja hem tornat de Carcassona, farem relaxa Oló i cap a Vilanova!!!!!!!!!!!!!!!! Booooooooones vacances!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Aquesta cançó a molta gent no li agrada, li molesta. Potser un cd sencer de la Bebe no me'l empassaria cada dia, però aquesta cançó diu moltes veritats en poques línies i crec que, com tot lo bo, s'ha de destacar.
Apareciste una noche fría
con olor a tabaco sucio y a ginebra,
el miedo ya me recorría mientras cruzaba
los deditos tras la puerta.
tu carita de niño guapo se la ha ido
comiendo el tiempo por tus venas y tu inseguridad machista se refleja
cada día en mis lagrimitas.
Una vez más no, por favor, que estoy cansada
y no puedo con el corazón,
una vez más no, mi amor, por favor,
no grites, que los niños duermen.
Malo, malo, malo eres,
no se daña a quien se quiere, no; tonto, tonto, tonto eres,
no te pienses mejor que las mujeres.
malo, malo, malo eres,
no se daña a quien se quiere, no;
tonto, tonto, tonto eres,
no te pienses mejor que las mujeres.El día es gris cuando tú estás
y el sol vuelve a salir cuando te vas,
y la penita de mi corazón
yo me la tengo que tragar con el fogón. mi carita de niña linda
se ha ido envejeciendo en el silencio,
cada vez que me dices puta
se hace tu cerebro más pequeño.
Fuente: musica.com
Molta gent té casos de violència domèstica aprop i els ignora o no els vol veure i per això rebutgen aquest tipus de cançons. Però ho tenim al nostre voltant i no ho podem ignorar.
Per sort, al final de la cançó hi apunta un bri d'esperança:
Voy a volverme como el fuego,
voy a quemar tu puño de acero,
y del morao de mi mejilla
saldrá el valor pa cobrarme las heridas.
"la carretera em fa por, no vull morir així" era la lletra d'una cançó de Sau de la que ja parlaré un altre dia. És curiós pq al final en Carles Sabater va morir a la carretera tot i que en una ambulància i per una aturada cardíaca. A mi sempre m'ha fet por la carretera i ja quan era una adolescent plorava escoltant "Y la luz se le apagó" de Alejandro Sanz:
I és que ahir vaig tenir sopar d'empresa i per primer cop només faltava ella i em venen al cap totes les cançons relacionades amb les morts per accident de trànsit i em venen unes ganes de plorar irremprimibles.
4 setmanes després de la publicació d’aquest video "U2 asombra Barcelona" podríem voltejar el titular i acertaríem, avui s’ha confirmat la multa que rebran els promotors del concert de U2 a Barcelona. La multa, 18.000€ seria per no haver complert els horaris de assaig i per no respectar els límits sonors autoritzats.
Amb aquesta anècdota segur que els U2 tindran un agradable record de l’inici de la seva gira mundial “360 graus" en el Camp Nou de Barcelona.
ELs incondicionals de Bruce Springstean com el meu home es miraran aquest video amb devoció, a mi en canvi m'interessa més veure com ha passat el temps, el look i joventud d'Springstean, el look de les fans (no us perdeu el final del video com puja una fan a l'escenari) i el millor de tot, el que més m''ha impressionat, com The boss balla com si fos el germ``a blanc del Carlton de "El príncipe de Bel Air".
Agost de 1998, Mèxic DF, zona universitària d’Antropologia, concert molt esperat de PANTEÓN ROCOCÓ.
Que qui son? Jo tampoc en tindria ni idea si no hagués estat aquella època vivint a DF. Els vaig descubrir en aquest concert i els vaig seguir el rastre durant uns anys. En els concerts de Mèxic les begudes es servien en bosses de plàstic tancades amb un nuc per on sortia només una canya. Us imagineu beure cerveza xuclant una canya?
Ara escolto aquesta cançó que era la meva preferida aleshores i no ho entenc pq la vaig cantar tant en aquella època però si que em continua traient bons records. M’encantava el seu ritme, sobretot a la tornada:
Hoy mi cuerpo necesita de ti y saber
que la dosis perfecta esta en tus caderas
en tus besos, tu sonrisa,
tu cabello y ese cuerpo que me eriza
Hoy mi alma sabe que estas bien
pero tu dime, tu dime quien
estará para aliviar mi dolor
si ya no estas tu.
I encara em sorprenc més al indagar a la seva web i descubrir que encara existeixen i que aviat seran de gira per Europa!!!!!!!!!!! Aquí teniu una mostra de com omplen una plaça de toros!
I aquí va el videoclip per si ho podeu sentir una mica millor, quins records la primera imatge en un pont de DF veient passar els cotxes. Mai he sigut de ciutat i no m’agradaria tornar a viure en una però Mèxic DF em va enamorar, amb els seus perills, la seva contaminació i sobretot, la seva gent.
Pels que no heu vist el programa "Casal Rock" en el que es va aconseguir que un grup de gent gran, majors de 75 anys fessin un concert de rock and roll, aquí us n’ensenyo una mostra. Tíndriem molt d’aprendre d’aquest grup, s’ho van prendre amb tanta il•lusió que van aprendre que a la seva edad encara els quedaven coses per les que viure intensament.
Aquí teniu a Estopa donant classes particulars:
I així és com una profesora de tota la vida acabava deixant anar tacos a sobre un escenari i disfrutava fent-ho!!! Això és només un assaig, no he trobat el del concert final:
Ilusioneu-vos amb tot el què feu i el resultat serà IMPRESSIONANT!!!
Com canvia la vida. Passa el temps, et cases, tens fills, ja no empalmes per anar de festa i treballar, ja no esperes el cap de srtmana per sortir amb els amics i ni molt menysagafes una borratxera però encara hi ha una cosa certa: QUAN TE N'ADONES, JA S'HA PASSAT!!
En 2 dies comenta la pretemporada del Barça. Com que no sabem com anirà aquest any, us ofereixo una última oportunitat per tenir un raconet on recordar la gran gesta de la última temporada. I amb un toc d’humor:
Ahir feia 40 anys que Neil Armstrong es convertia en el primer home en posar un peu a la lluna. No fa tants anys però si la meitat, el 90% dels adolescents cantàvem cançons de MECANO, algunes que llavors semblaven ciencia ficció i que avui en di aja no ens extranyen com "mujer contra mujer", pero avui us parlaré de "el hijo de la luna", una cançó amb un argument de llegenda, increíble, però no més increïble que si fa 40 anys l’home va trepitjar la lluna, avui en dia encara no ho hagin tornat a provar.
En aquest videoclip, a més, es demostra que l’èxit no s’obtenia aleshores segons el pressupost dels clips i no com ara que prima l’espectacularitat a les mateixes veus que es poden retocar i perfeccionar artificialment. I quins looks, Déu meu! Com passa el temps!!! En canvi les imatges de l’home trepitjant la lluna, encara avui en dia ens sonen a futur i JA FA 40 ANYS!!!
Serán mis años en México que me encanta este inicio al estilo mariachi. "Me muero" es una de esas canciones que podría escuchar una y otra vez por su sonoridad, por la calidad de la voz, por la letra... Y aun ahora hay frases que me emocionan cuando me viene a la cabeza que aun deseo decirle a mi pareja ME MUERO POR BESARTE,DORMIRME EN TU BOCA, me fascina la expresión "dormirme en tu boca", me recuerda los inicios de una relación apasionada en la que no te separarías nunca un milímetro de esa persona y prefieres dormirte con su aliento en los labios. Me trae muchos recuerdos y me alegra saber que aun la puedo cantar con sentimiento. Y tampoco me cansaría de pedir POR LA MAÑANA, QUE A MI LADO DESPIERTES ENREDADO EN LA CAMA... AY COMO ME HACES FALTA....
Y ya hablando del grupo, parecía un presagio cuando cantaban ME MUERO POR DECIRTE QUE EL MUNDO SE EQUIVOCA QUE SE EQUIVOCAAAA,QUE SE EQUIVOCAAAAA!!!!!!!!!!!!!! con el chorro de voz de Natalia! El mundo se había equivocado con ellos, las discográficas les habían rechazado para terminar encontrando el éxito en México y volver como verdaderas estrellas emergentes de la nada. También es verdad que el último disco que han sacado ha perdido parte de esa originalidad, frescura y energía que había en "El mundo se equivoca", el problema es que en el primer disco habia tantas canciones que podían llegar a grandes éxitos que costará mucho de superar. Pero todo es posible!!!
A quien no le han puesto letras de los beatles en la clase de inglés? Escuchabas las canciones, las entendías y te pensabas que ya podías ir por el mundo, para luego descubrir que entender una canción de los beatles no es un mérito demasiado grande.
"Hey Jude" siempre me ha gustado. Hay varias interpretaciones de la letra, desde un canto a la heroina hasta una canción de consuelo para Julian (el hijo de John) cuando sus padres se divorciaron. Cada cual extrae lo que quiere.
Pero para mi, me está diciendo que para mejorar las cosas tenemos que poner nuestro grano de arena, tenemos que sentirnos las cosas nuestras y sólo después las podemos mejorar.
HEY JUDE, DON´T MAKE IT BAD
TAKE A SAD SONG AND MAKE IT BETTER
REMEMBER TO LET HER INTO YOUR HEART
THEN YOU CAN START TO MAKE IT BETTER
También nos hace ver que no podemos preocuparnos por todo y CARRY THE WORLD UPON YOUR SHOULDERS llevar el mundo encima nuestros hombros, FOR WELL YOU KNOW THAT IT´S A FOOL pues bien sabes que es de locos. Una amiga me decía hoy que nadie es responsable de la vida de los demás, cada cual es responsable de su felicidad, cada cual decide por si mismo y si una persona se escapa de la felicidad conscientemente o no, lo hará aunque esté rodeada de personas maravillosas.
Gracias.
y para que busqueis vuestra propia interpretación, aquí teneis esta inédita actuación, es muy especial:
A quien va dirigida? a un antiguo amor? a la pareja actual después de una pelea? a un amor platónico? a una gran amiga que se encuentra en Londres?
pues iba dirigida a LA LUNA!!!! Si, si, a la Luna. Quien lo iba a pensar?
Siempre será una de las mejores baladas en catalán. Lástima que siempre se mueren los buenos...
Per tu, Carles, pq també ets allà dalt, com la lluna:
A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.
Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu.
Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
Summer Cat, la canción del verano de "Billie the Vision & The Dancers ", un grupo sueco que no conocíamos y que está triunfando con la canción del spot televisivo de una conocida marca de cerveza. Este video lo tiene todo para un buen verano, una playa paradisiaca (Formentera) cerveza, buena música y buena compañía.
I just love it! Y como el bucle que provoca el mismo anuncio, volvería a oirla y oirla sin parar!!!
Amaral, la descubrí tarde pero me llegó con canciones como "el universo sobre mi". Canción perfecta para los días que necesitas conducir y cantar, para dejarte ir y sentirte bien, para confiar en que todo puede cambiar y va a cambiar.
Cuantas vidas están sumidas en la infelicidad sin saberlo? cuantas sin reconocerlo? esquemas perfectos, parejas felices (que no saben que decirse), hijos que aparentemente lo llenan todo (y que dejan un vacio cuando se acuestan...), quien no tiene gente así al alcance? Son especialistas en esconder lo que sienten y en no decir nunca "Nada que descubra lo que siento, que este día fue perfecto y parezco tan feliz... Nada como que hace mucho tiempo que me cuesta sonreír ..."
Pues yo soy feliz, y soy de los afortunados que sonrien con muchos de los minutos de mis días, sonrío con mi pareja, con mi hijo, conmigo misma... pero me falta sólo una cosa: Como un naufrago en el mar, quiero encontrar mi sitio... Sólo encontrar mi sitio
y lo tengo fácil, ya se con quien, ya se que el donde y el cuando tanto da, y ya se mi único objetivo: QUIERO VIVIR!!! Quiero vivir, quiero gritar,quiero sentir, el universo sobre mí Quiero correr en libertad,quiero llorar de felicidad...
"Sabes que soñaré,si no estas que me despierto contigo"
Només seria una frase més de les mil i una cançons que sents cada setmana, només seria una frase més si no fós perquè va ser la última, la última que va escriure una meva amiga en el facebook abans de morir.
Va seixar escrita aquesta frase de la cançó "por la boca vive el pez" de Fito y Fitipaldis i al cap d'unes hores tenia un accident mortal en el cotxe.
"La vida apenas solo dura un rato, y es lo que tengo para estar contigo, para decirte lo que nunca canto, para cantarte lo que nunca digo"
Habéis escuchado esta canción y no os habías dado cuenta? está dedicada a todas las víctimas del 11-M, el atentado en los trenes en Madrid y tal y como nos cuentan en la última frase "dices que me quieres y yo te regalo el último soplo de mi corazón" la protagonista de la canción es una de las víctimas.
El gran Silvio me tuvo intrigada durante años con su canción OJALÁ intentando buscar su significado.
Hace poco leí que contaba Silvio: «Ojalá ,yo la compuse a una mujer que fue, podríamos decir, mi primer amor. Fue un amor que tuve cuando estuve en el ejército".
Un gran amor... pues yo prefiero continuar pensando que la escribió en contra de algun régimen político, en contra de la muerte, en contra de todo lo malo que anda por el mundo... porque sino tendría que decirle a su gran amor:
Ojalá pase algo que te borre de pronto:una luz cegadora, un disparo de nieve.Ojalá por lo menos que me lleve la muerte,para no verte tanto, para no verte siempreen todos los segundos, en todas las visiones:ojalá que no pueda tocarte ni en canciones....
y yo que leía en segundas lo de "un disparo de nieve" pensando que era una imagen para contrastar la violencia de un disparo con la fragilidad de la nieve...
Si es que a veces lo mejor es ir a lo simple y no buscar más significados ocultos..
Amaya Montero no hace mucho empezaba en solitario con el single "Quiero ser" y hacia el final de la canción matiza
"quiero ser el verbo puedo".
Así tendríamos que sentirnos siempre. Si conseguimos ser el verbo puedo ,empezamos a ser y no tenemos freno, si somos y podemos, si creemos en lo que queremos conseguir, lo podremos TODO!!!!!!!!!!!!!!!
