Marató de TV3

Avui la cançó del dia és especialment una. Pot ser qualsevol de les tonades del disc de la Marató de TV3 però sobretot aquesta que ara mentre escric estic sentint i ja se'm posen les llàgrimes als ulls.

PER POC QUE PUGUIS: TRUCA!!!!!

1, 2,3 butifarra de pagès!!!!!!!

El Barça de Guardiola ha repetit la maneta... i de quina manera!!!!!!!!!!



FIXEU-VOS EN UN DETALL: el video és de l'any 1974... i cap al final la lletra diu:

I cridem plens de moral
l'any que ve no farem riure
visca catalunya (lliure), VIURE

En el moment en què haurien de dir lliure, se senten pitos i xiulets que tapen la paraula i s'amaguen darrera de les senyerescamuflant-se en la paraula "viure" que no hi lliga ni en pintura amb la frase... I fet i fet, no és que haguem avançat massa, bé, si, ara tenim un ex president del Barça demanant la independència de Catalunya al Parlament ;)

QUE N'APRENGUIN!!!!!!

Vull 4 barres!!!!!!!!!

Fa un mes que tenim l'estelada penjada al balcó. Cada any ho allarguem més, sempre la posem per la Fetsa Major d'Oló i ja la deixem fins a l'11 de setembre, però aquest cop ja hem arribat a dia 21 i encara hi és. I no em platejo treure-la, la veritat.

En aquests temps que corren que sembla que no podem ni sentir-nos catalans sense ofendre a la resta de l'estat espanyol, ve de gust poder lluir l'estelada o la senyera al balcó. No em ve gens de gust, en canvi, anar a votar per les properes eleccions autonòmiques, hi aniré, evidentment, però cada cop sóc més apolítica i em sento més decebuda pels nostres "líders", ja que sembla que més que intentar treballar pel bé de tots l'únic que volen és tenir una butaca on apoltronar-se.

Per això em ve el cap la cançó de SAU, "Encara que siguin de bar":

Saps política estimada
més val que t´ho muntis bé

el teu paper és tan miserable
que t´amagues en el temps

No em facis seguir el teu joc
que no vull prendre partit
els discursos sempre m´han avorrit
jo no crec en el poder
jo no crec en l´orgull
jo no vull parlar per ningú


Vull quatre barres
encara que siguin de bar
M´agrada la gent que et mira els ulls
Mira´m els ulls!

Creieu realment que els nostres polítics poden mirar-nos als ulls sincerament avui en dia????

Pausa musical

Porto uns mesos, que suposu que és per l'embaràs, que pràcticament no escolto música tal i com estic acostumada a sentir-la. És a dir, no escolto canals de radio comercials, no poso cd's a tope per posar-me a cantar i deixar anar adrenalina i ni molt menys em poso a ballar o saltar com una boja.

Més aviat he posat música mentre feia ioga o relaxació i tota ella relacionada amb el relax, amb l'embaràs, amb el naixement, etc, etc.

La meva cançño preferida darrerament i com més s'apropa el moment de sortir de comptes més la taralejo o la canto és "Respiras y yo". Sempre l'havia escoltada de la veu de KESIA, una veu angelical que et transporta a la màgia d'un moment tan únic com és un part. Però avui he descobert que tot i que Kesia la va popularitzar, l'autèntica autora de la cançó és Rosanna i ha sigut una grata sorpresa ja que sempre l'he trobat molt bona compositora.

Us deixo les 2 mostres del tema perquè la pogueu conèixer i disfrutar

Rosanna:


Kesia combinada amb un muntatge extret d'un reportatge del National Geographic:

Materialisme

Avui he sentit la cançó "Material Girl" de la Madonna de mitjans dels 80 i m'ha portat molts records. Records de quan patinava i assejàvem aquesta coreografia sense saber ni què volia dir "material world" o "material girl".

Però diguéssim que amb la vida que portem avui en dia i amb el què depenem (soint pq volem) dels calers, aquesta cançó té més sentit que mai. Tots anem collats pels diners i ens queixem de les nostres feines mal pagades xo tampoc ens aconformem amb menys i intentem passar amb poc. Jo ho intento però sovint el meu voltant em boicoteja els intents i acaba sent + fàcil deixar-te arrossegar ue no pas ser militant d'una vida més senzilla.

El fumut és que això és una roda i si et deixes arrossegar acabves portant un tren de vida que ja no saps aconformar-te amb menys i aspires a uns luxes mínims que només es poden aconseguir amb uns sous mínims de manera que acabem passant-nos mitja vida treballant i l'altre meitat queixant-nos, planificant coses que no fem o somniant en quan ens tocarà la loteria com si fos la única opció de ser feliç.

Una idea per temps de crisis: regalar temps. Aqt any ho vaig regalar (vaig fer un full amb varis vales de minuts, hores o tardes senceres) a la meva mare, i no només el regal no em va costar res sinó que si vas fent servir els vales (per coses senzilles com ensenyar-li a fer anar un programa d'ordinador, passar una tarda fora, xerrar, etc) et recorda com n'és de valuós el nostre temps i com n'és pels que el dediques, mentre que sovint el malgastem simplement queixant-nos.

Arriba l'estiu!!!!!!!!!!!!

ja ha arribat l'estiu, almenys a nivell de temperatures, i ja ha tornat la cançó d'estiu d'Estrella Damm. Personalment, per mi és insuperable la cançó de l'any passat(encara la porto al mòbil com a sintonia) però sempre animen els primers acords estiuencs.

A veure si ens acostumem a la nova banda sonora "del verano".

Jo vull ser rei!

Avui en motiu de la final de la copa del Rei a RAC105 han posat un tros de "jo vull ser rei" dels Pets, feia segles que no la sentia i m'han vingut ganes de cantar-la sencera. Anàvem en cotxe i jo anava cantant i el meu fill m'ha dit "mama, que a la radio ja no canten, parlen!".

I és que darrerament el Rei ha sigut protagonista a Catalunya pq ha vingut a operar-se d'un nòdul al pulmó. Un fet que per molta gent és traumàtic i li suposa molts problemes, no només per la salut sinó problemes econòmics pq han d'estar de baixa, cobrar menys, la seva família va de cul per atrapar la feina i cuidar-lo, etc. I, en canvi, com diu la cançó i com el mateix metge del Rei observava, ell ho té tot més fàcil "no és el mateix descarregar vaixells al port que anar una hora al despatx o fer 4 salutacions".

Dedicat a tots els que han hagut de passar per quiròfan però que no són reis més enllà de les portes de casa seva.

It's a hard day

La Tina Turner ho cantava fa anys i just ahir quan acabava de tenir una decepció es va posar a sonar pels altaveus del fil musical de la feina. I quanta raó tenia!!!!

Avui, per més INRI, en dissabte, estic aquí sense poder estar amb els meus mentre ells s'ho passen bé en el seu dia de festa i és que

It's a heartache
Nothing but a heartache

Hits you when it's too late
Hits you when you're down
It's a fool's game

Nothing but a fool's game
Standing in the cold rain

Feeling like a clown. I així és com em sento: com un pallasso, que se li riuen a la cara i sense cobrar.

Jordi, avui fa 14anys que no hi ets

Fa 14 anys un 28 d'Abril plujós ens vas deixar, desde llavors cada 28 d'Abril ha plogut on jo era, aquest any el sol ha lluït però no per això has passat a l'oblit. Et recordem Jordi!!! i tot i que no venies de la patum si que venies per la carretera de Berga i sempre et recordaré entonant "l'últim tirabol".

Un petó siguis on siguis.

Som-hi Barça!!!!!!!!!

LA REMUNTADA ÉS POSSIBLE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

St Jordi: per tots els catalans enamorats

Perquè quan estem enamorats PERDEM EL NORD...

I perquè la setmana que ve comença Casal Rock2. En Marc Parrot és el meu ídol desde que el vaig veure autocontroolant-se amb la troupe d'avis que va transformar en rockers l'any passat.

Val a dir que ja em va agradar quan, contra la meva voluntat em van portar fa molts anys a un concert de El chaval de la peca i va resultar ser una de les nits en què + he ballat i rigut de tota la meva vida.

Naza, avui fa un any

Avui fa un any que ens vas deixar i encara em vens al cap en múltiples cançons. Aquesta n'és una... i és que el dia que vas marxar plovia i la llum dels teus ulls no va tornar a brillar.

No quedan días de verano,
el viento se los llevó
y un cielo de nubes negras
cubría el último adiós.

Y fue sentir de repente tu ausencia,
como un eclipse de sol,
porque no vas a mi vera.

Si pienso en tí,
siento que esta vida no es justa,
si pienso en tí
y en la luz de esa mirada tuya.





Un petó des d'on sigui que ens estàs esperant.

Madrid - Barcelona

Perquè no oblidem que entre Madrid i Barcelona no només hi ha rivalitats, futbolístiques, polítiques, etc. Segur que també hi ha moltes històries d'amor o aventures fugisseres com aquesta que es descriu tan bé en aquesta lletra de Tontxu. No sé si va ser pequè va entrar a Gran Hermano Vip que el seu antepenúltim treball "Contacto con la Realidad" ja no em va captivar com tots els anteriors. La veritat és que seria injust dir que ja no val la pena perquè no he escoltat res dels seus dos últims treballs, "Cuerdas vocales y consonantes" i "En el nombre del padre", però si que puc dir que podria escoltar i cantar durant hores els seus primers cd's fins al concert "Tontxu Básico" d'on he extret aquest video.

El què m'encanta en aquesta cançó és quan com qui no vol la cosa cola dues paraules en català en una estrofa que al principi de la cançó és tota en castellà:

Ojalá que el destino me vuelva a traer.
Yo prometo llamarte no lo olvidaré.
Que lo tuyo y lo mío me huele "molt be".
Todavía no la he vuelto a ver.

En un dia com el d'avui, ennuvolat, apagat i amb perill de noves nevades m'ha vingut molt de gust escoltar-lo i m'acabo de plantejar donar-li una nova oportunitat, buscaré els seus darrers singles a veure què em transmeten.

Geografia

Jo sempre  he sigut partidària de muntar la meva vida allà on em portin les persones que estimo. Si a  mi els més propers, ara mateix el  meu home i fill, em proposen deixar-ho tot i anar-nos-en a viure a Mèxic, la Índia o on sigui, me n'hi vaig ara mateix amb els ulls tancats. La vida, però, m'ha fet veure que la que sempre estaria disposada a trencar amb tot i desaparèixer seria jo, els que em rodegen són més conservadors i no marxarien ni d'Oló si poguessin sobreviure sense sortir-ne ;)

És igual, la qüestió és que aquesta cançó per mi és tota una declaració de principis i no m'importaria gens fer un canvi de vida més endavant, als 40, als 50 o perquè no, als 67 quan per fi ens deixin jubilar.....

Escolteu-la bé i veureu-ho com se us posa a dintre tan el ritme com la lletra:

Me gustaría inventar un país contigo
para que las palabras como patria o porvenir,
bandera, nación, frontera, raza o destino
tuvieran algún sentido para mí.


Y que limite al este con mil amigos,
al sur con tus pasiones y al oeste con el mar.
al norte con los secretos que nunca te digo
para gobernarlos de cerca si los quieres conquistar.


Si tú también lo sientes, si a ti también te apetece,
no lo pienses, vámonos, ya somos dos.
porqué no me das la mano y nos cogemos este barco
celebrando con un beso que hoy es hoy.


que nuestra patria existe donde estemos tú y yo,
que todo estará cerca si cerca estamos los dos.
que nuestra patria existe donde estemos tú y yo,
que todo estará cerca, vámonos.

Me encantaría que nuestro país tuviera
un arsenal inmenso de caricias bajo el mar
para que al caer la noche yo encienda dos velas
para invadirte por sorpresa en la intimidad.


Con dos habitantes será el más pequeño del mundo
y sin embargo el más grande de todos los que yo vi.
de veras te digo que el himno que escribo es sincero,
habla de que hay tantos países como gente en cada país.


Si tú también lo sientes, si a ti también te apetece,
no lo pienses, vámonos, ya somos dos.
porqué no me das la mano y nos cogemos este barco
celebrando con un beso que hoy es hoy.


que nuestra patria existe donde estemos tú y yo,
que todo estará cerca si cerca estamos los dos.
que nuestra patria existe donde estemos tú y yo,
que todo estará cerca no lo pienses vámonos.

Font: musica.com

La lluvia

Un dia ideal per aquesta cançó. El primer cop que la vaig sentir no em va fer sentir res i, misteriosament, a mesura que l'he anat escoltant que durant l'hivern hem anat passant per dies de pluja, m'ha anat calant a dintre fins que si un dia de pluja no la sento me l'he de posar una estona per internet per escoltar-la i cantar-la mirant per la finestra.

Cuando me vaya

'Cuando me vaya', Natalia de La Quinta Estación con Melocos - Videos Orange
Mira el video de esta exitosa colaboración de la vocalista de La Quinta Estación con el grupo español Melocos!
   

Palabras clave:melocos cuando me vaya la quinta estación    

   

        Vídeo de portalstarmedia   

 Una cançó que sempre he cantat en el cotxe perquè no he tingut mai cap àlbum de MELOCOS i la ràdio l'acostumo a escoltar al cotxe. Una carta d'amor a la pròpia terra, que cadascú es pot imaginar la seva, jo evidentment no em sento arrelada al mar com els que van comprondre la cançó però tots tenim situacions viscudes en què t'has hagut de separar dels teus i que has anyorat la teva terra i la teva gent.

La lletra, sumat a la veu de Natalia, per la que sempre he tingut debilitat, fa que sigui una d'aquelles cançons que sempre que la sento m'emocioni.

Que cuando me vaya... de aquí
De mi tierra, de mi gente
De mi tierra, la que me vió nacer
La que me vió crecer, la que me vió ganar
Y me enseñó a perder

All for love

No he pogut trobar cap enllaç al video perquè tots estan desactivats per protegir el copyright dels cantants.
Rod Stewart, Sting i Brian Adams es van unir per cantar la banda sonora de la pel·lícula "Els 3 mosqueters" i en aquest video se'ls veu a tots 3 cantant-la informalment. Val molt la pena:

http://www.youtube.com/watch?v=n-AB7RJpOjY

Per què aquesta cançó? doncs perquè des del dia de Reis l'estic escoltant tot el dia ja que al meu fill li van passar la pel·lícula i com a bon fan dels món dels cavallers, mosqueters, etc. la veu una mitja de dos cops i  mig al dia (mitja abans d'anar al cole i 2 quan torna). No patiu, no s'està quiet davant la tele, simplement la té de fons mentre juga amb la resta de joguines que li van passar els Reis.

Bed of Roses

No us ha passat mai que tot i que fa anys que no sentiu una cançó, de cop i volta es posa a sonar i recordeu la lletra fil per randa??? Doncs m'ha passat avui amb aquesta cançó: ha sonat al fil musical de la feina i els meus llavis l'han anat seguint, discretament, això si, durant tota la cançó. M'ha portat molts bons records de la meva adolescència!

Un regal

No és que m'hagi tornat una cinèfila corferida. Si que es tracta de la banda sonora d'un film gravat a Hong Kong obra del director Wong Kar Wai però el què jo us vull regalar és un programa de ràdio que ha extret la banda sonora de la seva caràtula justament de l'escena final d'aquesta pel·lícula.

L'ofici de viure, un regal per a tots aquells que l'han descobert i l'escolten amb frecuència, per a tots aquells a qui els hi han recomanat o que hi han topat per casualitat. Un regal que avui que arribaran els Reis d'Orient us vull fer arribar a tots vosaltres. A la seva pàgina web hi podeu trobar més de 250 programes antics per descarregar-vos i escoltar-los. Sigui quina segui la vostra preocupació segurament hi trobareu una resposta a l'Ofici de Viure, dirigit i presentat per Gaspar Hernández (autor de El Silenci, un altre bon regal que podem deixar per una altra ocasió).