lunes, 29 de marzo de 2010

Naza, avui fa un any

Avui fa un any que ens vas deixar i encara em vens al cap en múltiples cançons. Aquesta n'és una... i és que el dia que vas marxar plovia i la llum dels teus ulls no va tornar a brillar.

No quedan días de verano,
el viento se los llevó
y un cielo de nubes negras
cubría el último adiós.

Y fue sentir de repente tu ausencia,
como un eclipse de sol,
porque no vas a mi vera.

Si pienso en tí,
siento que esta vida no es justa,
si pienso en tí
y en la luz de esa mirada tuya.






Un petó des d'on sigui que ens estàs esperant.

viernes, 12 de marzo de 2010

Madrid - Barcelona



Perquè no oblidem que entre Madrid i Barcelona no només hi ha rivalitats, futbolístiques, polítiques, etc. Segur que també hi ha moltes històries d'amor o aventures fugisseres com aquesta que es descriu tan bé en aquesta lletra de Tontxu. No sé si va ser pequè va entrar a Gran Hermano Vip que el seu antepenúltim treball "Contacto con la Realidad" ja no em va captivar com tots els anteriors. La veritat és que seria injust dir que ja no val la pena perquè no he escoltat res dels seus dos últims treballs, "Cuerdas vocales y consonantes" i "En el nombre del padre", però si que puc dir que podria escoltar i cantar durant hores els seus primers cd's fins al concert "Tontxu Básico" d'on he extret aquest video.

El què m'encanta en aquesta cançó és quan com qui no vol la cosa cola dues paraules en català en una estrofa que al principi de la cançó és tota en castellà:

Ojalá que el destino me vuelva a traer.
Yo prometo llamarte no lo olvidaré.
Que lo tuyo y lo mío me huele "molt be".
Todavía no la he vuelto a ver.

En un dia com el d'avui, ennuvolat, apagat i amb perill de noves nevades m'ha vingut molt de gust escoltar-lo i m'acabo de plantejar donar-li una nova oportunitat, buscaré els seus darrers singles a veure què em transmeten.