El retorn de LOVG

La Oreja de Van Gogh (LOVG pels fans) és un grup que no havia escoltat mai amb atenció abans de conèixer el Salva. Però arrel del seu amor incondicional per Donosti, encara ara cada cop que treuen un disc el compra i aquest no ha sigut menys.

Comparat amb l'anterior, la veritat, no té tan ganxo, però a mesura que te'l vas escoltant si que té tots els ingredients essencials en aquest grup. Cançons de somnis (Mi calle es Nueva York ), instants de mort i amor (Paloma blanca, Un minuto más), referències a dates concretes ( Las noches que no mueren), ruptures i desamor (Día cero), amor i esperança (Mientras quede por decir una palabra).

I per deixar-vos un tastet en imatges n'escullo una de desamor esperançat. No és que estigui passant per cap mal moment però si que és la que m'he fet més meva ara mateix. La sensació aquella de caure al buit si penses que una relació s'ha acabat, la por de que es converteixi en evidència i ja no s'hi pugui fer res, el temor a haver dit ja les darreres paraules i no poder tornar enrere. Tots o quasi tots hi hem passat.

El far del sud

Com no podia ser d'altra manera, avui toca parlar de Sopa de Cabra. Aquest cap de setmana ompliran 3 cops els St Jordi per commemorar el seu 25è aniversari com a banda. Jo aniré al concert de demà, el del mig dels 3 de Barcelona i aquests dies estic escoltant Sopa per recordar bé les cançons i disfrutar-lo al màxim.

Doncs això m'ha demostrat que una cançó et pot sorprendre per anys que passin. La cançó "El far del sud" jo la cantava sense pensar ni el que deia i com que a mitja cançó parla de

Tantes nits va pagar per tenir-la

Tantes excuses per anar tot sol,

Sempre vaig donar per suposat que era una història d'amor impossible amb una prostituta i em vaig quedar tan ampla. I ara  escoltant-la bé aquests dies he vist que es tractava d'algú real però dins d'una pantalla de cine, d'una actriu, ja que també diu:

Tremolant poc a poc surt del cine,

Sessió de nit avui ja és l´últim dia,

S´endú el cartell, arriba casa i l´espia,

L´habitació es transforma en un mon nou.

I mirant mirant he vist que es tracta d'un homenatge a una peli real El faro del sud de Eduardo Mignogna. I veient-ne les crítiques i les opinions que he trobat online m'han vingut unes ganes boges de veure-la. La feina potser serà trobar-la. Ja tenim una cosa més a la llista de pendents.


Us deixo amb El Far del Sud dels sopa... ara que l'entenc més encara té menys desperdici.

Aniversari

Per si teniu algun aniversari a la vora i no voleu cantar ni la cançó tradicional ni els "anys i anys" dels Supers, us en proposo una altra, amb la melodia de sempre:

Els anys passen volant,

els petits es fan grans,

sembla ahir que vas néixer...

i ara ja tens UN any!!!!!!!!

Evidentment, on hi diu UN s'ha de dir l'edat de la persona i cal intentar vocalitzar molt l'edat perquè en funció del que ens importi la persona a qui li cantem i de lo emocionals que siguem, se'ns trencarà més o menys la veu quan arribem a aquest punt. I és que jo sempre m'emociono quan veig que un any més que els meus nens es fan grans i estem tots bé i amb bona salut.