Les lletres de les cançons sempre m'han intrigat, pots intentar endevinar quina història hi ha al darrera de la lletra, pots fer un paralelisme amb la teva vida o amb els teus sentiments, pots plorar, riure i, sobretot, pots CANTAR i oblidar-te de tot!!!!
Com sempre que vaig a classe de cosconscient torno inspirada. Avui m'ha cridat l'atenció una cançó que he sentit i taralejat moltes vegades però que no m'havia parat mai a escoltar.
Everybody hurts (originàriament de R.E.M) versionada per The Corrs. Aquesta cançó ens diu que quan estàs fart de tot, quan tot va malament, quan et sembla que ja en tens prou d'aquesta vida i ho engegaries tot i tiraries la tovallola, NO HAS DE CEDIR. Hold on -et diuen. hold on. Aguanta i tira endavant pq, de fet, tothom fereix als altres sometimes. No et desesperis només pq t'hagin ferit, tira endavant, d'aquí un temps ho veuràs diferent, hold on.
La cançó em fa pensar que ningú no és perfecte i que tothom incloent-nos nosaltres mateixos, un cop o altre, ferim als altres.
Guerra, una cançó per la pau, una cançó per escoltar-te mentre cantes, una cancó de Bob Marley que Sopa de Cabra va adaptar al català, no literalment, però si conservant la força del seu missatge.
Fins que la filosofia deixi de ser una raça superior a les altres hi haura guerra!
Fins que no hi hagi per mes temps ciutadans de primera i de segona classe hi haura guerra!
Fins que el color de la pell d´un home sigui tan important com el color dels seus ulls hi haura guerra!
Fins que els drets humans basics siguin garantits per tothom sense discriminacions hi haura guerra!
I fins aquest dia el somni de la pau final i el mon i la humanitat estarem atrapats per la moralitat continuarem vivint d´il.lusions que perseguirem pero no aconseguirem i arreu hi haura guerra!
Fins que l´innoble i infeliç regim que destrossa als germans d´Angola de Sudafrica, dels paisos oprimits sigui destruit, totalment aniquilat arreu hi haura guerra!
Guerra a l´est! Guerra a l´oest! Guerra al nord! Guerra al sud! Arreu hi haura guerra!
Alguns guanyen! Alguns perden! Molts moren! No val la pena!
Pero arreu hi haura guerra! Arreu hi haura guerra!...
I el millor, de tot, en el disc "Bona nit malparits" la presentació de la cançó per part de Gerard Quintana en la que deixa clar que no es pot confiar en els polítics. En aquella època semblava que no s'hi podia confiar perquè no eren "dels nostres", ara he vist que tan bon punt tasten el poder no s'hi pot confiar més.
Em sembla que (...) des de que sabem, tot el que coneixem de la història de la humanitat, és una mica bèstia!! Som especialistes en arreglar les coses a base d’hòsties!! Últimament, Últimament estem veient una cosa que jo crec que és certa, que no es pot confiar en els polítics!!! I lo fort és que estem a les seves mans, i són gent capaç, capaç d’arreglar qualsevol cosa amb una guerra, i qui és que fa la guerra? no són ells que fan la guerra, la fan amb carn, amb carn jove com vosaltres i com nosaltres, per això dic que els donguin per cul !!! (Gerard Quintana, 1991)
Finals dels 90, estic acabant la carrera, vivint en un tercer sense ascensor dels que cal una corda per pujar l'escalai treballo a diari en un bar de menús per poder viure, i cada dia una hora o altra al canal musical que tenim a la tele del bar surt la Tania Swain fent el seu streap-tease amb el tema "I feel like a woman".
Tots els homes flipen amb el video i a mi m'encanta la música i la sensació de domini femení que despren la cançó i mentre a tots els clients els cau la baba i un o altre fa algun comentari obscè a la cambrera, és a dir, a mi, els faig saber què vol dir la lletra de la cançó i els demano què es pensen que signifiquen els 4 homes objecte que fan veure que toquen la guitarra al darrera de la cantant i que ballen tan malament com poden i fan cares estúpides per semblar poca cosa. No s'hi havien ni fixat en els homes del darrere i quan els dóno la meva visió s'ofenen i es rejuren que no es tornaran a mirar el video clip amb els mateixos ulls.
Doncs, si, es van ofendre, què és això que una dona no faci un streap-tease per distreure'ls sinó per recalcar que és una dona i que es pot desmelenar quan li doni la gana????? NOOmés va faltar que més endavant tregués el tema "That don't impress me much" on ridiculitzava els homes que pretenien aparentar per acabar de fer creu i ratlla amb la pobre Shania.
Una cançó que em van recomanar i em van dir, com més l'escoltis, més t'agradarà. Doncs, si, així ha sigut. Tot i que en la lletra no m'hi sento identificada (un amor passat que no podem oblidar i que es converteix en la nostra obsessió, la nostra religió) si que m'agrada molt la seva sonoritat, el to clàssic que li donen els cellos barrejada amb el to metall de les veus i el ritme .
3 grups finlandesos, APOCALLYPTICA, un grup de cellos que es va originar fent versions de Metallica, H.I.M, la única banda d'aquest país que ha aconseguit un disc d'or al EEUU, i RASMUS, un dels grups finlandesos més importants de l'actualitat, s'uneixen en aquesta cançó i aquest n'és el resultat. Esolteu-lo per vosaltres mateixos.
Perquè vegeu l'ambient que es crea al voltant d'aquest personatge! És que tornaria anar a Dublín només per viure-ho!!! aquest dia el pub estava ple d'italians pq havia de jugar la selecció irlandesa amb la italiana, però poc s'enrecordava del futbol la gent.
Aquest video és del dia que hi érem nosaltres però el youtube està ple de videos amb actuacions seves.
Quan em toqui la loteria el faré venir a tocar a la Festa Major del poble. Hi esteu convidats!
En una escapada a Dublín he descobert un músic del que seguiré el rastre. El vam descobrir en un pub, The Auld Dubliner, un divendres a la tarda i ens vam passar 2 hores fascinats per la seva música, la seva energia i les seves vibracions. El vam tornar a trobar l'endemà i no vam poder estar-nos de demanar-li on tocava a la nit per anar-lo a veure.
A Dublín, a tots els pubs hi ha música en directe, sigui la una del migdia o les 12 de la nit. Tota la música irlandesa m'atrau pel seu ritme i instrumentació. Però aquest noi, amb només una guitarra, portava alguna cosa més a dins, aquell feedback amb el públic que et feia sentir i viure la música tant si tocava una cançó tradicional irlandesa com si versionava U2 o es posava a cantar el happy birthday per homenatjar a algun client del pub.
Abans de marxar vaig anar a parlar amb ell i li vaig dir el què havia sentit escoltant-lo. I la seva resposta va ser "és que paro perquè em diuen que pari i perquè sóc conscient que d'aquí 2 hores no tindria forces ni veu pel proper concert però ho disfruto tant que podria continuar i continuar fins que acabaria cantant sense veu i el demanaria bisos al públic". Això és DISFRUTAR amb el què fas.
Alguna hora ja us posaré algun video seu, tot i que el millor és viure'l en directe perquè de moment tots els videos que he trobat el desmereixen.
Avui en una classe de cosconscient en la que he disfrutat molt tota la selecció de música triada, n'hi ha hagut una en concret que m'ha anat molt bé i que fins i tot he cantat en veu baixa fent els exercisis.
Sempre cal tenir present que la vida és meravellosa, que és un regal que se'ns ha donat i que podem disfrutar cada dia, cada hora, cada instant. GRÀCIES!
Com si aquesta cançó fos una lletania suposu que confiava en que quan s'acabés el setembre tot tornaria a la normalitat. El meu fill aniria al col·legi content i tot seria fàcil. Però encara no. No passa res, mica en mica, ho anirem aconseguint. Haurem de deixar passar una mica més de tardor i treballar-nos-ho cada dia.
La Oreja de Van Gogh té varis temes al llarg de la seva discografia que tracten el tema de la mort. Un parell que em venen al cap són "La visita" (A las cinco en el Astoria, 2008) i "Historia de un sueño" (lo que te conté mientras te hacías la dormida, 2004). Curiosament, m'ha vingut al cap una cançó de cada època, una de l'Amaia i una de la Leire. I és que si una cosa ha perviscut a LOVG amb el canvi de cantant han estat les bones lletres.
En aquesta primera, tracta d'una parella, en la que una de les persones rep la visita de La Mort (una mujer alta y sonriente, me ha dicho coge mi mano fuerte y sígueme). En aquesta història, la persona que es mor, es passa la cançó dubtant sobre si el més enllà existeix, si tornarà a veure l'amor de la seva vida, etc. i al final decideix marxar i li demana al seu amor que li deixi anar la mà pq ara ja sap que estarà bé. I tot això ho decideix quan ha sabut mitjançant una visió de futur que li concedeix La Mort en la que veu a la seva parella refent la vida amb una altra parella. És per això que li acaba dient:
y en en pétalo de la esperanza pude ver tu nombre y el de otra mujer suspiré tranquila, serás feliz otra vez, Suelta ya mi mano, suelta ya mi mano, suelta ya mi mano, ESTARÉ BIÉN....
UFF, AIXÒ ÉS AMOR!!
Em podeu dir romàntica i ja sé que la imatge tipus "Ghost" molts la veuran carrinclona però la imatge de dues persones que s'estimen acomiadant-se quan hi ha la mort per enmig sempre m'ha captivat. I m'imagino les dues mans agafades i aferrant-se perquè no volen separar-se tal com les obliga el destí.
Encara trobo més maca "Historia de un sueño" en la que la persona morta torna mitjançant els somnis per poder-se acomiadar,jo vull entendre, que de la seva filla. Va durar una època que no podia escoltar aquesta cançó sense trencar-se'm la veu i acabar plorant en les darreres línies.
Rectifico, encara em fa plorar ara, l'acabo de tornar a escoltar i no ho he pogut resistir. De fet, potser no l'havia escoltat desde que tinc un fill.
Siempre hi ha algú que necessita que li diguin a cau d'orella que tot anirà bé. Aquesta cançó és ideal per si en aquell moment no hi ha ningú aprop i necessites sentir-ho. Quedeu-vos amb el consell: por que pensar que todo irá mal, te alejará de la felicidad.I és ben cert, POSITIUS, HEM DE SER POSITIUS!!!!!! pensar un si, tachar un no, es lo mejor; y riete de lo peor, será mejor.
