Les lletres de les cançons sempre m'han intrigat, pots intentar endevinar quina història hi ha al darrera de la lletra, pots fer un paralelisme amb la teva vida o amb els teus sentiments, pots plorar, riure i, sobretot, pots CANTAR i oblidar-te de tot!!!!
Em sembla que em vaig enganxar a la sèrie Friends per la cançó de la portada, un tema dels The Rembrandts. I és que si quan engegava la tele ja havien començat i no sonava la cançó, ja no era el mateix...
Sempre m'havia agradat com sonava aquesta cançó tot i no ser pas seguidora de la Beth. És curta, concisa amb un ritme ascendent i, per variar, cada cop que la canto la meva atenció es centra on parla de decidir el futur.
On es l’amor,quina és la solució,
miralls trencats i cavalls desbocats,
en mig de tot em perdo en la foscor,
del misteri que amaguen els teus ulls,
on es l’amor vull saber la solució,
lligams trencats,
sentiments abandonats,
en mig de tot,et perdo en la foscor,
d’un misteri,que amaguen els meus ulls,
com trobar la veritat saber tot el que ha passat,
convertir la soledat en harmonia, com seguir caminant, decidir si negre o blanc,
i enfrontarme al meu futur en valentia
Quina relació hi ha entre el títol i el contingut de la cançó? a primer ocp d'ull inimaginable... VIVA LA VIDA evoca felicitat i alegria mentre que la lletra de la cançó parla d'una època fosca de la humanitat. Segons tinc entès el títol d'aquest tema i de tot l'àlbum que el conté és en honor a un quadre de la mexicana Frida Kahlo, la imatge de la dreta, el qual, aparentment, tampoc té massa a veure amb el contingut de la cançó...
Hi ha moltíssimes interpretacions, hi ha qui creu que parlen de Lluís XVI, de Napoleó, de Bush, etc. tothom pensa que parla d'algun mandatari tirà que finalment perd el poder. Però jo em quedo amb un significat molt més simbòlic que es pot apreciar en el videoclip del grup que comença amb la imatge d'una rosa i conté nombroses aparicions d'un calze en la camisa del cantant, dos símbols pagans de la feminitat i la fertilitat.
Amb aquesta cançó, vull creure, pretenen homenatjar les dones i retornar-los el valor que les religions com el Cristianisme o l'Islam li van prendre, En l'antiguitat les deeses tenien un pes molt important mentre que el Cristianisme, per nombrar una referència més propera, construeix a l'entorn de la dona tota la negativitat, el pecat, etc.
I si realment és aquest el significat de la cançó ja lliga amb el títol ja que Frida Kahlo és un gran símbol de la dona lluitadora a qui ells volen homenatjar.
Avui fa 4 anys que ens vam casar. Sempre recordaré els acords de la banda sonora de la Mision que van començar a sonar just quan el meu primer peu tocava a terra en sortir del cotxe. Van sonar aquests primers acords i totes les mirades es van girar cap a mí al mateix temps que jo buscava amb la mirada els ulls del que seria el meu home. Va ser super emocionant, sempre ho recordaré associat a aquest tema.
En aquest cas és el mateix mestre, Ennio Morricone, el compositor del tema, que dirigeix la orquestra en un concert de música cinematogràfica a Guadalajara, Mèxic.
No conec ni he seguit la trajectòria dels Filippo Landini, fins i tot, quan em va atraure aquesta cançó en vaig sentir alguna altre del mateix grup i no em va dir res.
Però aquesta cançó li cantaria cada dia al meu home, lletra per lletra, paraula per paraula, la sento molt a dins i en el seu moment ens va anar molt bé escoltar-la junts per adonar-nos que realment hem de viure, ser feliços, pensar en nosaltres, disfrutar minut a minut i aïllar-nos del que sovint pensàvem que eren grans problemes i que han resultat ser petites anècodotes.
Com diria una bona amiga, que si ho llegeix m'entendrà, SILLY SMILE.
PER AIXÒ ET DIC QUE VIU-LA, NO DEIXIS MAI DE SOMNIAR!!!!!!!!!!!!!
Últimament torna a sonar molt aquesta cançó a la ràdio. És dels "Counting crows" un grup nordamericà de rock alternatiu originari de Berkeley, California, però jo, com tothom, la conec de la peli Sckreck2. és el videoclip de la lluna de mel de l'Shreck i la Fiona.
És o no és tendre? Sobretot quan la parelleta improvisen un jakuzzi tirant-se pedetes pudents, je, je
A mi el títol de la cançó em recorda un cop més com vaig conèixer i enamorar-me del "peazo" home que ara tinc al costat, per accident. VISCA EL DESTÍ!!!!!!!!!!!!!!
Demà és un dia de tornades, al cole per alguns, a la rutina pels altres. Al retrobament amb els companys, pel meu fill, però amb la redescoberta d'un nou col•legi... Un dia amb nervis, vaja.
Avui ja s'avança una de les tornades televisives, Vendelplà, una d'aquelles tornades que ja no és tan esperada com anys enrere. Hauran tornat a canviar el cantant de la portada? Hi han passat Gerard Quintana, Victor, Gossos... esperem que la cançó almenys continui sent la mateixa ja que la seva lletra dóna molt que pensar:
Deixant de banda Ventdelpà, jo em quedo amb aquest missatge:
No et pots rendir
Has de ser llum, has de ser il•lusió
Per superar tots els perills
I les decepcions...
Si voleu fer un regal a un bon amic i no teniu pressupost (amb això de la crisi ja se sap), us en proposo un:
Emboliqueu un xiulet amb paper de regal, imprimiu la cançó "You've got a friend" de la Carole King en un pergamí i la regaleu juntament amb una nota que digui "quan em necessitis "xiula" i em tindràs aquí, tens un amic".
You just call out my name
And you know wherever I am
I'll come running to see you again
Winter, spring, summer or fall
All you have to do is call
And I'll be there
You've got a friend
Com els bons amics, aquesta cançó sempre val la pena tenir-la aprop, tot i que cal recordar que els amics de veritat, siguin on siguin, SEMPRE hi són.
La primera cançó de bressol que li vaig improvisar al meu fill quan encara tenia dies. Ara ja té quasi tres anys i l'altre dia em demanava quina era aquella cançó que li cantava i no vaig aconseguir recordar-la sencera. Val la pena dedicar-li uns segons, tan a la cançó com a les imatges en record del desaparegut Carles Sabater.
Una cançó que des que la vaig descobrir, cada cop que la sento em fa sentir especial. Si te l'escoltes i t'imagines com te la canten és com si t'acariciessin de lo dolça i tendra que és:
El calor de tu amor
me da sed y ¿dónde bebo yo?
es donde quiero beber y saciar allí mi sed.
El color de tus ojos
se adivina entre tu pelo y yo
los deseo más que ayer y que la primera vez, uhh...
No preciso viajar lejos
para hallar lo que deseo,
si tropiezo en tu regazo
ya me basta para tocar el cielo.
El sabor de tus labios
ese selecto capricho que
sólo yo puedo probar y a chincharse los demás.
El candor de tu abrazo
puro, fiel, eterno alagador
es mi fe y mi religión, garantía del amor.
No preciso viajar lejos
para hallar lo que deseo,
si tropiezo en tu regazo
ya me basta para tocar el cielo.
Aquesta cançó em recorda els inicis de la relació amb el meu home. No era el moment ni de conèixer algú, ni d'enamorar-me, ni de fer plans de futur, però va passar i evidenment em feia por...
Miedo....
de quererte sin quererlo
de encontrarte de repente
de no verte nunca más.
És curiós com em vaig poder sentir tan identificada amb aquesta cançó justament en aquell moment. Una cançó sobre el desamor i el final d'una relació mentre jo em trobava en un moment de bogeria, enamorament i inseguretat total. Però és que realment el què em feia més por era deixar-lo escapar pq no era el moment adequat i no veure'l mai més.
Realment, sempre pot ser el moment adequat, per això passen les coses. I el temps ho està demostrant.
21.05h, surto de la feina on he entrat a les 9.05, em fa mal la panxa, mal de regla, no m'aguanto i no vull veure ningú ni fer res que no sigui arribar a casa amb els meus nens.
Pujo al cotxe, engego la ràdio i sento la veu de Meredith Brooks que diu "I hate the world today".... SIIIIIIIIIII! PERFECTE, just com em sento!!! La cançó idònia per cantar fins a quedar afònica:
I'm a bitch, I'm a lover (sóc una "puta", sóc una amant) I'm a child, I'm a mother (sóc una nena, sóc una mare) I'm a sinner, I'm a saint (sóc una pecadora, sóc una santa) I do not feel ashamed (no em fa vergonya) I'm your hell, I'm your dream (sóc el teu infern, sóc el teu somni) I'm nothing in between (no sóc un punt entremig) You know you wouldn't want it any other way (però tu saps que tampoc ho voldries d'una altra manera)
CONTRADICCIÓ PURA I DURA. No us passa mai que teniu dies així?
Podeu escollir entre la de sempre, la de Metallica, o la nova versió de la Lucie Silvas. Entenc que la Lucie Silvas és molt més atractiva a la vista i inclús al sentir-la amb la seva veu dolça però jo em quedo amb Metallica.
Quins records!!!!!
Una de les primeres traduccions interessades de l'anglès al català va ser d'aquesta cançó, evidentment, per impressionar a un noi que m'agradava. Durant l'època d'institut, és clar!!! Per suposat no vam arribar enlloc més enllà de quatre tonteries i de l'amistat durant aquells anys, després vam perdre el contacte.
En definitiva, m'encanta aquesta cançó i quan l'escolto, realment, "nothing else matters".
