Les lletres de les cançons sempre m'han intrigat, pots intentar endevinar quina història hi ha al darrera de la lletra, pots fer un paralelisme amb la teva vida o amb els teus sentiments, pots plorar, riure i, sobretot, pots CANTAR i oblidar-te de tot!!!!
I gotta feeling that tonight's gonna be a good night
Cançó ideal per a una nit de Cap d'Any. Pels que surtin de marxa, és clar, que no és el meu cas. És una cançó positiva que s'encomana i que et fa sortir a passar-t'ho bé, disfrutat al maxim i oblidar els problemes.
Està plena d'afirmacions positives que li asseguren que tot serà esplèndid i anirà bé. Em quedo amb la frase: "ompliré la meva copa de FELICITAT ". Si cada dia quan ens llevéssim el primer que féssim fos beure'ns una bona dosi de felicitat, tot aniria millor i viuriem els dies d'una altra manera.
Una cançó que m'agrada molt escoltar, mentre condueixo, se m'emporta cap al seu món i em fa sentir super especial. La cançó parla, al meu entendre, d'una bailarina eròtica o d'una prostituta, però els ulls amb què la mira la fan ser la dona més exuberant, preciosa i desitjada del món.
Es tracta d'una genuina versió un popular tema rap de 50cent: Ayo Technology, que ens ve de la mà d'un belga que s'ha catapultat a la fama gràcies a aquesta adaptació: Millow (Jonathan Vandenbroec, de 28 anys).
No havia sentit mai cap cançó del Antonio Flores, però quan vag sentir aquesta, cantada per la seva germana un cop ell ja s'havia mort, em va captivar.
Una cançó ideal per aquestes dates que s'acosten, per fer pensar a aquella que motiven i alimenten les guerres. Per què no tenir-ho present sempre i aconseguir un món més pacífic?
JO me la imagino cantada per un ex combatenent, ja vell, repassant la seva vida, sol, i veient que s'ha dedicat a la pitjor empresa d'aquest món: la guerra.
És molt tòpic desitjar la pau, potser si, però és que fins que no la desitgem TOTS amb totes les notres forces i hi pensem cada dia NO ACONSEGUIREM UN MÓN EN PAU.
Amb la lletra ja es diu tot, no cal fer cap més comentari:
Si pudiera olvidar Todo aquello que fui
Si pudiera borrar
Todo lo que yo vi
No dudaría No dudaría en volver a reír
Si pudiera explicar Las vidas que quite Si pudiera quemar Las armas que use
No dudaría No dudaría en volver a reír
Prometo ver la alegría Escarmentar de la experiencia Pero nunca, nunca mas Usar la violencia
Si pudiera sembrar Los campos que arrasé Si pudiera devolver La paz que quité
No dudaría No dudaría en volver a reír
Si pudiera olvidar Aquel llanto que oí Si pudiera lograr Apartarlo de mí
No dudaría No dudaría en volver a reír Prometo ver la alegría Escarmentar de la experiencia
Principis dels 90, en plena adolescència, ens dedicàvem a muntar festes als garatges de cases d'amics o als locals del cau per poder ballar cançons lentes i que de tant en tant ens toqués amb el noi que ens agradava. Sóm una generació que vam ser molt innocents i amb aìxò ja ens aconformàvem. Segons com havien anat els balls, per on ens havien agafat, com ens havíem mirat, què havíem dit... teníem tema per una o dues setmanes, fins que tornàvem a organitzar-ne una altra.
Aquesta cançó la recordaré sempre. Estàvem als soterranis dels locals de la parròquia. Sonava aquesta cançó i tots estàvem pendents d'un nen i una nena que mai haven ballat junts i que ho anaven a fer just llavors per primer cop. Ella estava boja per ell però era molt tímida. Van sonar els primers acords "close your eyes, give me your hand" i enlloc de dir "daaarling" tots vam corejar enmig de rialles "claaaaudi" que és com es deia ell.
A mitja cançó vam sentir uns cops, unes cames llargues van començar a baixar per les escales, ens van obrir els llums i vam veure la cara del mossen del poble, mossen Ignasi es deia, dient-nos que què ens pensàvem que fèiem! i als locals de la parròquia!!!!!!! i ens va fer fora i no vam poder tornar a fer cau allà perquè el què va veure li deuria semblar depravant!!! Si veiés els adolescents d'avui en dia cauria desmaiat pobre home!!
I el més trist de tot, una cançó que em recorda un moment tan còmic i que sempre relacionaré al nom de Claudi i resulta que aquest noi va ser la primera víctima mortal dels de la meva generació del poble. Tenim 32 anys i ja som un de menys!
Encara ara no puc sentir aquesta cançó sense pronunciar el seu nom. Una flama eterna, per tu, Claudi!
Marketing o realitat? Esclavo de sus besos: com es pot entendre una cançó cantada per en David Bisbal, dedicada a un antic amor (tothom corejant: Chenoooooaaaa!!!!) mentre en l'actualitat el cotitzat cantant està a punt de ser pare amb la seva actual parella?
No me preguntes por qué a veces la nombro por casualidad (anda ya!!!!!!!!!) y es que aún la recuerdo y es que aún llevo dentro su forma de amar.
Potser si que hi ha molta gent que pensa en amors passats malgrat tenir parelles en l'actualitat, però no els dediques una cançó que esdevindrà número 1 a tot el món... vaja, jo no ho faria.
Un altre grup que sempre sol parlar dels amors passats com si fossin inolvisables és la Oreja de Van Gogh.
Serà que el meu primer amor no em va impactar massa i amb el temps vaig anar millorant però estic tan en desacord amb aquestes maneres de veure l'amor!!!!!!!!! Perquè viure sempre arrelats en el passat? o, en altres casos, per què viure pendents d'un futur que no arriba? El què hem de fer és viure el moment per molt que costi!!!!
PD. Ja sé que les lletres del Bisbal com de molts artistes no les escriuen ells i no tenen res a veure amb les seves realitats personals, NO SÓC TAN INGÈNUA, però és que sempre que la sento em venen al cap tota mena de pensaments sobre la covardia de tots aquells que estan amb algú pensant en algú altre.
No, no m'he confós de dates. Estic situada, estem a les portes de Nadal però vull parlar de carnaval a nivell emocional. Com deia la ja desapareguda Celia Cruz, "la vida es un carnaval y es mas bello vivir cantando" i tenia tota la raó.
La època que vaig estar vivint a DF vaig descobrir la gran Cèlia Cruz i em va frepar molt aquesta cançó, amb una lletra que coincidia 100% amb el tipus de vida que jo veia en aquell país. Veia la gent bàsicament FELIÇ, potser hi ha qui els veuria despreocupats, inmadurs, poc previsors, etc. es pot mirar com es vulgui però una cosa és certa, la gent que vaig conèixer i que em van obrir nous horitzons era FELIÇ!
ooo, no hay que llorar / que la vida es una carnaval / y las penas se van cantado...
A mi em va molt bé cantar quan tinc alguna pena o preocupació que m'obstrueix i que m'impedeix sentir-me 100% feliç. Proveu-ho, escolteu a la Cèlia, canteu, balleu i deixeu-vos encomanar per l'energia que desprenia aquesta dona i que gràcies a les noves tecnologies pot continuar desprenent després de la seva desaparició.
I, com ella, rebutgem a tot allò que ens bloqueja:
para aqulelos que se quejan tanto (bua) / para aquellos que solo critican (bua) /para aquellos que usan las armas (bua) /para aquellos que nos contaminen (bua) / i un llarg etcètera que cadascú pot ampliar per si mateix.
LA VIIDA ES UNA HERMOSURA, HAY QUE VIVIRLA!!!!!!!!!!
