Ahir vaig anar al Sielu a Manresa a veure un concert homenatge dels 25 anys de SAU... si, si, no té massa sentit anar a veure SAU sense en Carles Sabater però és que el noi que acompanya en Pep Sala, en Joan, és un amic d'aquí Oló que (opinió personal): és un músic amb molt de futur!
Doncs res, que amb tanta cançó de Sau em vaig posar super melancòlica i vaig veure com encara me'n recordo de totes i cada una de les lletres.
A més, ens vam fer un tip de riure gràcies a una "loca" que fotia crits orgàsmics i s'equivocava de cançó xisclant "Perestroika!" cada cop que en començava una de nova... mentre que es va quedar calladeta quan les primeres notes al piano van anunciar la dolça cançó que porta aquest títol.
I per triar-ne una i no caure en el tòpic, us posaré "Percentatges": salvant les diferències (ja que la lletra parla dels rolletes que tenen els artistes quan baixen de l'escenari i que malgrat sentir-se super estimats es troben sols i necessiten amor) m'hi sento molt identificada.
Per què? Doncs pel cansament que m'envaeix degut a la relació - vincle inagotable per alletar al meu fill petit.
fa tant temps que estic aixi
porto tantes nits sense dormir.
(...)
Ja no tinc temps per somniar
ja no tinc forces per lluitar.
és que encara no he donat tot el que tinc?
és que encara no he perdut tot el que tinc...
(...)
Ja no tinc temps per somniar
ja no tinc forces per lluitar.
és que encara no he donat tot el que tinc?
és que encara no he perdut tot el que tinc...
Arnau! Tingues pietat de la teva pobre marona!!!!!!!!!!!
NO PUC MÉEEEEEEES!
