Bufen temps de canvis

El meu fill de 6 mesos està canviant la teta per la cullera, per nosaltres pot semblar una xurrada però per ell és un abisme. Desprendre's a estones de la mama que li donava a tota hora calidesa, seguretat, menjar i tot amb una sola font: el pit. Ara ha d'anar veient que se li pot continuar donant el mateix amor però sense sempre recórrer a la teta tot i que no l'abandonem pas del tot...

El seu primer gran abisme. Quantes situacions tenim a la vida que no sabem què passarà quan haguem fet el salt? quan deixem enrere una relació especial, quan tanquem els ulls i ens deixem portar per un nou amor, quan ens atrevim a deixar-nos descobrir alguna faceta nova davant de mig poble, quan ens acomiadem d'algú del que la mort ens ha separat, quan intentem ajudar als amics que ho necessiten i no sabem si ens obriran el cor o ens faran marxar.... tot això ha passat i passa pel meu voltant aquestes darreres setmanes, i a més s'hi ha afegit la pluja, que amb l'hivern fred però asolellat que hem passat no deixa de ser un canvi més a afegir a la nostra quotidianitat.

I la sort que tenim que els nostres canvis es limitin a aquestes situacions. Valorem el que tenim i fem ek eue ens digui el cor tenint en compte les sotragades que pot donar la vida, penseu sinó en el Japó.

"bufen temps de canvis però no hem de tenir por,
és un temps de canvis que en porta de millors"