Que boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: “no sé què hi faig aquí”.
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deix sol
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deix sol
Doncs si, vivim en un món boig. Un món on una persona de 48 anys, sana i amb ganes de viure pugui agafar una malaltia degenerativa que d'un dia per l'altra li doni un any de vida en males condicions.
He triat aquesta cançó perquè ha sonat avui a la classe de cosconscient just el dia que he sabut aquesta mala notícia; aquesta cançó perquè és la primera amb la que s'ha emocionat el meu fill de 4 anys veient com li pujaven les llàgrimes als ulls sense saber perquè (mirant el final de Polseres) i aquesta cançó, en definitiva, perquè és la que mésbé expressa el cúmul de sentiments que se'm fan un nus ara mateix a dins meu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario