Sense tu

Dilluns es va acabar la primera temporada de POLSERES VERMELLES . Ahir el Gerard se'l va voler mirar i va ser super especial perquè ell no va pas entendre el paral·lelisme piscina - trampolí - recuperació del Roc, però quan el Lleó va fer la cursa final per anar a acomiadar-se i al final s'abracen tots, li van pujar les llàgrimes als ulls i pobret no entenia el per què. I quan es va acabar definitvament i van sortir els crèdits, vaig posar el Barça i es va posar a plorar molt i molt. Jo pensava q era pq veia que posava el Barça i no dibuixos però no, quan li vaig preguntar em va sorprendre:

- perquè es separen i ja no podran tornar a fer "polseres amunt!!!!!!!!" i va fer el gest amb el braç.

Em va costar força minuts consolar-lo, pobret. I no hi haurà segona temporada fins d'aquí 2 anys, o sigui que ens haurem de posar tranquils... Mentrestant, estaria bé que sortís algun cd de la banda sonora de la sèrie ja que tota la música era ideal, super ben integrada en les trames i ben catalana. I és que es pot fer producte de qualitat sense travessar fronteres.